Les pacients

El diumenge va ser una mica avorrit. La Pepa i jo ens vàrem passar tot el dia a casa, gairebé tota l'estona dormint: una mica d'apiretal i al llit, apiretal i al llit. Amb els plans que jo havia fet... M'hagués agradar portar de passeig a la Pepa en bici, vaja que el papa i la mama ens portessin de passeig que jo encara no sé anar en bici. Després haguéssim anat al parc a gronxar-nos i baixar pel tobogan, li hagués presentat els meus amiguets i amiguetes de Cardedeu, l'Arnau, l'Aleix, la Martina, l'Adrià,... Però no va poder ser.

I el dilluns, en comptes d'anar a l'escola, vàrem haver d'anar a veure a la Doctora Rubio. A la foto ens podeu veure a les dues esperant molt pacients el nostre torn. La millor part va ser que la resta del dia el vàrem passar a casa de la iaia!!!

Anar a l'escola és molt i molt divertit, però de moment no em prova gaire perque cada setmana em poso una mica malaltona.

Però ara ja estic bé i hem tornat totes dues a l'escola. Per cert, no ho digueu a la mama però estem preparant una sorpresa amb la Meri!!!!!

La festa petita de Breda

El dissabte era la festa petita de Breda, la festa de l'Ajust. Em vaig passar mig matí explicant-li a la Marieta Pepa que aniríem a casa dels avis i faríem un menjar de festa, després podríem anar a veure la fira d'entitats i ens ho passaríem molt i molt bé. Però de cop i volta vaig començar a tenir una soneta una mica sospitosa i sí...tornava a tenir febre. La marieta molt pacient em va fer molta companyia fins que va ser hora d'anar a dinar a casa dels avis. I cap allà que vàrem anar, però després de les postres i una migdiada, apa cap a casa a descansar. Quin avorriment. Perque a més els tiets i els cosinets Clàudia i Gerard sí que varen anar a fer un passeig.

El millor de tot és que la Pepa ha descobert les lioneses i a la molt llaminera li han agradat molt. Tant o més que a mi!

La marieta Pepa

A l'escola tenim una mascota que es diu Pepa i és una marieta molt i molt simpàtica. Per a que el cap de setmana no estigui soleta als Patums i Memas, un nen o una nena se l'emporta a casa. I aquest cap de setmana m'ha tocat a mi.

El divendres quan vaig sortir de l'escola tenia una mica de febre i la pobra Pepa ja es veia fent d'infermera una altra vegada. Però jo no em trobava molt malament, així que el papa ens va portar a comprar una sorpresa per a la mama perque era Sant Jordi. Es una festa molt xula, ja m'enrecordo de l'any passat, quan la mama em va comprar un llibre. Així que vaig pensar que aquest any potser també tindria un regalet. De moment el papa ens va comprar a la Pepa i a mi una rosa de llaminadura i a la mama un llibre. Però la mama no arribava mai a casa. Ahhh és veritat estava venent les roses que fan les noies de la India!

Quan vaig anar a dormir la mama encara no havia arribat, així que li vàrem deixar el llibre amagat dins del llit i no va poder conèixer a la Pepa fins dissabte al matí.

I sí ens va comprar un llibre per a mi i un per a la Pepa, a més d'una rosa!

Pàtums i Memas

Però a banda de caminar han passat més coses. Ara cada matí ja no vaig a casa dels tiets i el cosinet Bernat. Ara vaig a l'escola, a la classe de les marietes. És un lloc molt divertit, on aprenc moltes cosetes, jugo amb altres nens i nenes: en Genís, la Valentina, en Juan Manuel, en Teo, la Gabriela,... i la meva senyoreta LA MERI. La Meri és molt dolceta i molt simpàtica i em cuida molt i molt bé. A més m'agrada molt perque em posa la musiqueta de la Dàmaris Gelabert.

A més a l'escola, hi ha un munt de joguines: boletes, motos, una caseta,... A mi m'agrada molt anar-hi, però al matí quan el papa em deixa vaig una mica la ploramiques, però només és per a fer-li una mica de llàstima, jejeje. I a la tarda em ve a buscar la mama, després pugem al tranvia i anem a buscar al papa a la feina i... cap a casa.

La veritat és que això d'anar a l'escola és molt cansat. Quan arribo a casa tinc molta soneta, molta i molta.

Sense parar

Hola a tothom,

fa mols dies que no us dic res, però és que han passat moltes i moltes coses. Ja fa uns mesos que estic enfeinada perque... JA SÉ CAMINAR. Jo no ho sabia que això de caminar era tan xulo. Ara vaig a tot arreu i no paro ni un segon. El papa i la mama van tot el dia darrera meu, jejeje.

En vaig aprendre a mitjans de febrer. Bé, abans ja caminava una miqueta, però no m'atrevia a fer gaire tros soleta, uix i si queia? Doncs, bé resulta que a principis de febrer la mama em va abandonar. Sí com ho sentiu, va marxar 10 dies, DEU, a la India a treballar. I el papa i jo, aquí solets com dos mussolets. Aquesta me la tinc apuntada!

Doncs va ser quan la mama va tornar, i es va agafar un dia de festa per a fer-se perdonar, que vaig aprendre a caminar molt tros jo soleta. La veritat és que vaig tenir una bona motivació. Els papes em tancaven al menjador amb una portera de fusta per a que no remenés i intentant escapar-me vaig veure que si ho feia caminant arribava més lluny abans no em caçaven de nou. Jejeje, es que com veieu cada vegada sóc més entremaliada!

I ara ja vaig amunt i avall, a vegades fins i tot pujo les escales agafada de la mà de la mama o del papa. A veure si m'atrapeu!

Els Reis de l'Orient

El dia 1 de gener, després de menjar amb tots els cosinets, cosinetes, tiets i tietes vàrem anar a Breda a portar la carta al Patge. Resulta que és un senyor amb una barba més llarga que la del tiet Josep que fa d'ajudant dels Reis d'Orient. Recull les cartes de tots els nens i nenes i les porta al Reis per a que el dia 5 passin per casa a deixar-nos regalets. Però m'han explicat que només porten regals a aquells que han sigut bons minyons. A que jo sóc bona minyona?
Com que jo no sabia molt bé com funcionava això, perque és el meu primer Nadal, la meva cosineta Clàudia va agafar-me la carta i la va donar al patge, tot explicant-li que jo era molt bona nena però massa petita per a poder-li donar la carta soleta.

I finalment, va arribar el dia 5 i jo dec ser molt bona nena, no com diuen els papes, perque em varen portar moltes joguines i calerons i robeta i, i, i...

Quan tornaran a venir els Reis de l'Orient?

Els meus cosinets

El dia 1 de gener els papes em varen portar a Breda, però després de recollir a la iaia vam continuar carretera amunt. Fins i tot vàrem passar de llarg la casa de la iaia Mercè. Doncs resulta que després de fer uns quants revolts vam arribar a Riells que és on vivia la iaia quan era petita. I allà al restaurant, que era la casa de la iaia, ens esperaven tota una colla de tiets i cosinets Formiga. Quin escàndol, tots xerrant i explicant coses i els petits que ens ho miràvem amb una cara de no saber què estava passant. I vinga fer-nos fotos... menjant, dormint al cotxet, tots els més petitons a terra asseguts, tots els grans i els petits a fora pelant-nos de fred.... En aquesta foto podeu veure els néts i besnets de la iaia Mercè. A que som una bona colla?!