Plataforma antibiberons

El barri de l'estalvi, on visc, està en peu de guerra amb l'Ajuntament, perque no els agraden les obres de millora del carrer i tots els terrats tenen llençols penjats amb lemes de protesta. Doncs jo també m'he decidit a manifestar-me i penjaré un cartell al meu terrat que digui "NO VOLEM BIBERONS".

Sé que de petita n'havia pres de biberons, però ara fa temps que m'he acostumat a la bona vida i a veure lleteta calentoneta de la mama que és molt més suau que una goma. Sembla mentida que els papes no ho entenguin! Ara us explicaré que em va fer la dolenta de la mama la setmana passada. El dijous a mig matí em va portar a casa de la tieta Ruth i després de donar-me el menjar va desaparèixer, tal i com ho sentiu, em va abandonar allà. Que jo me l'estimo molt a la tieta, però passava l'estona i la mama no tornava. Vaig plorar i plorar, perque sempre que ploro ella ve a fer-me petonets, però res, ni rastre de la mama. Fins que vaig caure rendida de tant esforç i em vaig adormir. I quan em vaig despertar tenia ganota, així que vaig tornar a cridar a la mama però no venia, i en comptes d'ella va aparèixer una cosa freda a la meva boca. Ecs! i jo vinga plorar i plorar i cridar a la mama i res. Quina desesperació, però al final va aparèixer. Bé!, no m'havia abandonat i vaig poder menjar la mar de bé.

Doncs no n'han tingut prou amb aquesta tortura que tant ella com el papa s'han passat tot el cap de setmana intentant donar-me biberons. Com els hi he de dir que no m'agraden. No sé a què ve aquesta tossuderia, m'ensumo que d'aquí a poc en passarà alguna...

Una presa de pèl

El dissabte al matí dormia tan tranquil·la al llitet dels papes somiant amb els angelets, quan de cop i volta obro els ulls i em desperto a un lloc que no havia vist mai. I qui em trobo allà? a la tieta Montse i una colla de senyores amb coses als cabells. I jo amb pijama, quina vergonya! Però la mama que sempre va preparada portava un vestit molt bonic i me'l va posar sobre una camilla com la que té la metgessa. Quan vàrem tornar a l'habitació amb senyores, què em trobo? La tieta Montse amb unes tissores sobre el cap del papa. Noooooooo!!!!! però què fa? Ufff, sort que la mama ja m'ho explicava: la tieta és perruquera i talla els cabells de la gent. Quan va haver acabat de posar més guapo al papa jo ja em preparava per marxar i em trobo de cop i volta embolicada en un superpitet amb gossets i cap per avall. I vinga moure el cap per veure què passava, però només sentia "tris, tras, tris, tras". La tieta m'estava tallant el poc pèl que tinc!

A la boca del llop

Ahir varen venir a berenar la meva cosineta Clàudia i el meu cosinet Gerard amb el tiet Jordi i la tieta Pili.
En Gerard va menjar papilla de fruita, però es devia quedar amb una mica de gana perque primer va intentar llepar-me les manetes, però després va llençar-se amb la boca ben oberta i les seves dues dentetes contra el meu peu. Si no us ho creieu podeu veure-ho en aquest vídeo. Sort que la mama i la Clàudia em protegien, si no ja seria a la panxa del llop Gerard.

Quin gran descobriment!

A mi m'agrada anar a dormir xumant una mica, però tan bon punt tanco els ulls deixo anar la pipa. De vegades, però, és una falsa alarma i torno a obrir els ulls perque la son encara no ha acabat d'arribar i, és clar, necessito una altra vegada el xumet. Així que he de cridar al papa o a la mama per a que me'l tornin a donar. Però, sabeu què? he fet un gran descobriment. Puc deixar anar la pipa de tal manera que només obrint la boca una miqueta puc tornar a recuperar-la. Nens i nenes feu córrer la veu, és un gran descobriment!

Quin riure

Em diuen que sóc una nena molt riallera, però és que tot fa molta gràcia. La mama, el papa, les iaies, els tiets i tietes, les infermeres,... tothom se'm posa davant i fa carotes i parlen d'una forma molt estranya, em diuen gue, gu. No us podeu imaginar quin ridícul que fan i quin fart de riure que em faig jo quan els veig.

Per cert, he descobert les meves mans i m'agraden molt. Me les miro i me les miro, fins que penso i si me les poso a la boqueta, quin gust tindran?. Però no hi puc ficar el puny sencer, quina llauna!