Com m'agrada la verdureta

Doncs, al principi menjar amb cullera no m'agradava gaire. Vaja, no en sabia. Però un cop n'he après... Uns dies després de la fruiteta, la mama em va donar cereals que són molt dolcets i em deixen la panxolina plena per dormir molt i molt bé. I el dia que vaig fer 6 mesos em varen donar una cosa molt diferent, verdureta! i sabeu... és molt més bona que la fruita i els cereals. No em canso mai d'obrir la boca per demanar més i més verdureta. Fins i tot hi ha hagut algun moment que he hagut d'agafar la cullera pel mànec per poder menjar jo soleta, ja que els papes no me'n volien donar més. M'agradaria menjar-ne a totes hores, de verdureta, per això quan em volen donar fruita a la tarda jo tanco la boca ben fort per que no pugui entrar. Però el papa m'enganya amb el biberó per a que l'obri i aprofiten per posar-hi a dins una cullerada ben carregada. I ara la mama n'ha après del papa i m'enganya amb un trosset de melonet ben fresquet. Són més dolents els meus papes!!