M'ho ensumava...

...que en passaria alguna de grossa.
El dimecres passat la mama em va despertar molt aviat, tant que encara era fosc. Mig adormida vaig menjar i després només sentia que corredisses i els papes molt atrafegats. Una estona més tard, era dins del cotxe amb tot de bosses, el papa i la mama. Anàvem a casa de la tieta Ruth. La mama em va fer un petó i ja no la vaig veure més, així que jo la vaig cridar com ho faig sempre que vull que vingui, però res de res, allà només hi havia la tieta i el meu cosinet Bernat. I jo vinga plorar i plorar per que vingués la mama i ella sense aparèixer. Passada una estona, després d'acompanyar a en Bernat a un lloc que en diuen escola, la tieta Ruth em va voler donar un biberó! Però, que no ho sap que no m'agraden i que a més sóc la presidenta de la Plataforma antibiberons!? jo volia la mama, però ella no em sentia. Doncs, què havia de fer? dormir, perque segur que la mama hi seria quan em despertés. Però no, no hi va ser, només i havia la tieta i un altre biberó.
A les 4 de la tarda ja no vaig poder més, perque la meva panxolina feia molt soroll, així que vaig menjar amb el biberó.... quin remei. Finalment la mama va arribar a les 6. Però jo estava tant enfadada que vaig posar cara d'ofesa fent veure que ni la coneixia. Què es pensa!!! Al papa si que li vaig fer molts riures quan va arribar, perque ell no és tant dolent com la mama que em va deixar sola tot el dia.
Però no us penseu que la mamà em demanés perdó, no... resulta que el dijous i el divendres em va fer el mateix!!! i em sembla que m'hi hauré d'anar acostumant perque cada dia serà igual. Aquesta mama...