Els Reis de l'Orient

El dia 1 de gener, després de menjar amb tots els cosinets, cosinetes, tiets i tietes vàrem anar a Breda a portar la carta al Patge. Resulta que és un senyor amb una barba més llarga que la del tiet Josep que fa d'ajudant dels Reis d'Orient. Recull les cartes de tots els nens i nenes i les porta al Reis per a que el dia 5 passin per casa a deixar-nos regalets. Però m'han explicat que només porten regals a aquells que han sigut bons minyons. A que jo sóc bona minyona?
Com que jo no sabia molt bé com funcionava això, perque és el meu primer Nadal, la meva cosineta Clàudia va agafar-me la carta i la va donar al patge, tot explicant-li que jo era molt bona nena però massa petita per a poder-li donar la carta soleta.

I finalment, va arribar el dia 5 i jo dec ser molt bona nena, no com diuen els papes, perque em varen portar moltes joguines i calerons i robeta i, i, i...

Quan tornaran a venir els Reis de l'Orient?

Els meus cosinets

El dia 1 de gener els papes em varen portar a Breda, però després de recollir a la iaia vam continuar carretera amunt. Fins i tot vàrem passar de llarg la casa de la iaia Mercè. Doncs resulta que després de fer uns quants revolts vam arribar a Riells que és on vivia la iaia quan era petita. I allà al restaurant, que era la casa de la iaia, ens esperaven tota una colla de tiets i cosinets Formiga. Quin escàndol, tots xerrant i explicant coses i els petits que ens ho miràvem amb una cara de no saber què estava passant. I vinga fer-nos fotos... menjant, dormint al cotxet, tots els més petitons a terra asseguts, tots els grans i els petits a fora pelant-nos de fred.... En aquesta foto podeu veure els néts i besnets de la iaia Mercè. A que som una bona colla?!

Una paraula nova

Sí, sí, el papa i la mama han après una paraula nova. I com em passa a mi quan aprenc a dir un nova cosa, no paren de dir-la: NO facis això, NO agafis allò, NO siguis tan trapella, NO mengis coses del terra. Vinga repetir-ho. Que pesats!!! Com si jo entengués el que diuen!

Entre els núvols

Aquest Nadal he anat de vacances amb el papa i la mama. Però vacances lluny, lluny. Tant i tant llunys que hi hem anat en avió. Jo era la primera vegada que volava, però m'ha agradat. Vaja, em sembla que m'ha agradat perque he dormit gairebé tota l'estona. El dia 21 l'avi ens va recollir a casa molt d'hora, encara hi havia la lluna i jo tenia molta soneta. Així que vaig aprofitar a l'avió per a dormir una estoneta i quan ja erem per sobre els núvols i em vaig despertar, el papa em va deixar anar al passadís a caminar i jugar amb uns altres nens.

La tornada va ser una mica estranya. Els papes em sembla que no saben què es fan. El diumenge a mitja tarda vàrem pujar a la guagua (que es veu que és una autocar) i ens varen portar a l'aeroport. Quan jo ja estava cansada d'anar amunt i avall i els meus pantalons eren negres, ens tornem a enfilar a una guagua i anem a dormi a un hotel diferent. De veritat... el papa i la mama no sabien que no ens tocava agafar l'avió, per això em varen fer estar tota la tarda allà! Però em varen explicar que s'havia anul·lat els nostre vol i que no podríem tornar a casa fins el dilluns.

Finalment el dilluns, després de passar tots els controls de seguretat com podeu veure a la foto, vàrem pujar a l'avió. Jo sí que em vaig posar ben còmoda sobre la mama i a dormir fins que em varen despertar per prendre un biberó quan l'avió ja tocava terra a Barcelona.

Però no només he anat amb avió, no. També he provat la guagua i el vaixell. Uff, aquest ja no fa tant gràcia, les onades et fan anar amunt i avall, amunt i avall, que al principi fan dormir una miqueta, però després tens una coseta rara a la panxolina que també va amunt i avall.

Algunes notícies

Fa temps que no us dic res, però és que he estat molt enfeinada. Us enrecordeu que vaig començar a anar de quatre grapes, patinant una miqueta... doncs ara ja ho domino i fins i tot estic a punt d'aprendre a caminar tota soleta. Sí, sí, us ho podeu ben creuere. He estat practicant molt i molt: a sobre el llit, al menjador, a tot arreu on m'han deixat. I on no m'han deixat també. Perque el papa i la mama em posen una barana al menjador per a que no pugui sortir i jo, que sóc molt espavilada, he après a obrir-la i quan se n'adonen ja sóc a la cuina, jejejeje... o corrent pel passadís.