Els Reis de l'Orient

El dia 1 de gener, després de menjar amb tots els cosinets, cosinetes, tiets i tietes vàrem anar a Breda a portar la carta al Patge. Resulta que és un senyor amb una barba més llarga que la del tiet Josep que fa d'ajudant dels Reis d'Orient. Recull les cartes de tots els nens i nenes i les porta al Reis per a que el dia 5 passin per casa a deixar-nos regalets. Però m'han explicat que només porten regals a aquells que han sigut bons minyons. A que jo sóc bona minyona?
Com que jo no sabia molt bé com funcionava això, perque és el meu primer Nadal, la meva cosineta Clàudia va agafar-me la carta i la va donar al patge, tot explicant-li que jo era molt bona nena però massa petita per a poder-li donar la carta soleta.

I finalment, va arribar el dia 5 i jo dec ser molt bona nena, no com diuen els papes, perque em varen portar moltes joguines i calerons i robeta i, i, i...

Quan tornaran a venir els Reis de l'Orient?

Els meus cosinets

El dia 1 de gener els papes em varen portar a Breda, però després de recollir a la iaia vam continuar carretera amunt. Fins i tot vàrem passar de llarg la casa de la iaia Mercè. Doncs resulta que després de fer uns quants revolts vam arribar a Riells que és on vivia la iaia quan era petita. I allà al restaurant, que era la casa de la iaia, ens esperaven tota una colla de tiets i cosinets Formiga. Quin escàndol, tots xerrant i explicant coses i els petits que ens ho miràvem amb una cara de no saber què estava passant. I vinga fer-nos fotos... menjant, dormint al cotxet, tots els més petitons a terra asseguts, tots els grans i els petits a fora pelant-nos de fred.... En aquesta foto podeu veure els néts i besnets de la iaia Mercè. A que som una bona colla?!

Una paraula nova

Sí, sí, el papa i la mama han après una paraula nova. I com em passa a mi quan aprenc a dir un nova cosa, no paren de dir-la: NO facis això, NO agafis allò, NO siguis tan trapella, NO mengis coses del terra. Vinga repetir-ho. Que pesats!!! Com si jo entengués el que diuen!