Aujourdhui c'est demain

Hola,

sí, sí avui és demà, tal i com ho sentiu. Ahir va ser un dia molt esgotador (a la foto podeu veure com estàvem el papa i jo al vespre).

Al matí vàrem estar-nos una hora al CAP(la mama dues perque tenia una visita abans que jo arribés). Primer visitant la Pilar, la infermera de pediatria que em va pesar i va explicar als papes un munt de coses. Per a que diguin que els nadons no venim amb llibre d'instruccions. Aquesta era la visita més esperada de la setmana perque m'havia aprimat molt a l'Hospital, però ja us he dit que continuu sent una bona nena i he arribat als 3030 grams. Quina cara de felicitat que feien els papes! Després tota despulladeta em varen fer passar a una altra habitació on ens esperava la Dra. Rubio. Mmmmm.... amb una veu molt dolceta em va fer fer gimnàs, però no m'agrada gens perque em remena molt i fa una mica de pupa. Això de la veu dolceta segur que era per despistar...

I a la tarda em varen venir a visitar els meus cosinets de Perpinyà, el tiet David i la tieta Laurence. I ara entendreu perquè "Aujourdhui c'est demain". Resulta que aquests cosinets que parlen diferent que el papa i la mama, no varen poder venir a conèixer-me el cap de setmana per culpa del vent. Perque si aquí bufava fort, imagineu-vos a Perpinyà i a Portbou amb la tramuntana. I la Marilou tenia tantes ganes de veure'm que cada dia li deien que "demà, demà" i és clar va arribar el dia... Només llevar-se va dir-li a la seva mama: Avui és demà!!!! Mai havia estat tant ben vigilada, cada 2 minuts venia al meu moisés per veure si encara dormia i em cantava la cançó del "Petit Papa Noël". Ufff, quin terratrèmol de cosineta, sort que el seu germanet Marcelo és molt més tranquil. La Marilou em va regalar un dels seus ossets per a que cada dia m'enrecordi d'ella, ja que viu molt lluny d'aquí i no ens podem veure sovint.

I aprofitant que havien vingut aquests cosinets de tant lluny, també va tornar a visitar-me el meu cosinet Bernat i la seva mama Ruth, la yaya Angelita i la tieta Nieves. Un munt de gent!

Hem arribat a casa

Hola,

fa uns dies que no us deia res perque he estat molt enfeinada fent anar de bòlit als papes.
Primer era molt bona nena, fins i tot m'havien de despertar cada tres hores per a menjar perque jo no me n'enrecordava. Però tot d'una vaig començar a demanar teca cada hora i només m'adormia amb alguna coseta a la boca. Al matí següent quan va passar la senyora que em remena de dalt a baix, diu als papes que he perdut massa pes i que necessitaré un complement. Però si jo no paro de menjar! Així que apa, cada dues horetes menjar de la mama i una lleteta amb una xeringa (que us he de dir que no m'agrada gens!). Però com que no he deixat de ser una bona nena del tot, a la nit ja pesava 60 grms. més i al matí 200. Així que va tornar a passar aquella senyora que em fa fer gimnàs i ens va donar permís per marxar cap a casa (que no sé ben bé què vol dir, però el papa i la mama varen semblar molt contents quan varen sentir aquesta paraula: casa).

El que també ha tingut entretinguts al papa i la mama ha estat el vent. Tota la nit bufant i al matí des de la finestra podíem veure arbres a terra, un toldo que havia anat a parar a la finestra del primer pis de l'hospital, una teulada d'uralita a sobre d'un cotxe... El papa va marxa un moment a aquest lloc que en diuen casa i quan va tornar ens va explicar que la carretera de Cardedeu a Granollers estava tallada perque hi havia arbres al mig.

I a les tres de la tarda.... arriba el moment que els papes esperaven: tornen cap a casa! I de cop i volta em trobo vestida amb un abric blanc que em va gran, amb un gorro que té orelletes. I després em lliguen a dins d'una cadireta... potser sí que es pensen que sortiré voltant! Però no s'hi estava tant malament perque jo vaig dormir tot el camí. Uns minuts més tard erem a un lloc nou, però vàrem haver de pujar moltes escales abans d'arribar-hi, sort que a mi em portava el papa... però la pobreta mama va arribar una estona més tard, mira que és lenta!

I finalment, he conegut la meva caseta, el meu llit on puc dormir vigilada pel gosset que em va regalar la cosineta Mireia i tota la resta de bestioles que ens han regalat els amiguets dels papes.

Bé, em sembla que m'agrada això de casa!!!!!

Les primeres fotos

Ja podeu veure les meves primeres fotos...
Paciencia, en vindran mes...

Fotos

Ja soc aquiii!!!!

Hola a tothom. Ja sóc aquí, he arribat a les 9 i 4 minuts d'aquest matí. Només néixer les infermeres ja em deien princesa.
He pesat 2 quilets 920 grams i faig 47 cm de llargada. De moments els papes diuen que em porto molt i molt bé. Aquesta tarda mentre una senyora ens feia proves tots els altres nens ploraven i ploraven, mentre jo m'ho mirava tot divertida.
Aquí fora hi fa una mica de fred, per això m'agrada ser al llit amb la mama, ben calentoneta.
Per cert, com que la mama no es pot moure, el papa ha fet les seves primeres pràctiques de canvi de bolquers, mentre els tiets i la iaia el miraven atentament.
Avui estic coneixent a molta gent: la iaia Fina i l'avi, la iaia Angelita, els tiets Ruth, Jose, Juan Manuel, Nieves, Raül i la tieta Montse i el meu cosinet Bernat.

Ja falta poc

Aquesta tarda la mama i jo hem arribat a l'hospital. Li han posat unes cintes a la panxa amb unes coses per escoltar el meu cor. Després li han mirat la panxolina per dins i han vist que jo continuava en la meva postureta... I és que s'hi està tan bé!
Per sort som les primeres de la llista, així que a les 8 de matí portaran a la mama a un lloc on li faran un tallet per a que jo pugui sortir.
Tinc moltes ganes de veure-us a tots i totes!

"Hola Món"

No, el títol no és el resultat de les meves primeres línies de programació... és que d'aquí a uns dies veuré per primera vegada la cara dels meus papes...

Com ja heu deduït pel nom d'aquest blog, el meu nom és Ona. El meus papes són la Cristina i en Tony.

Per si el papa i la mama no us ho han dit, porto uns mesos asseguda a la panxa de la mama i ja que he agafat la postureta, em fa mandra girar-me (el meu papa diu això tot sovint...). Aixó vol dir que sortiré per un tallet alternatiu que li faran a la meva mama.

Serà exactament el 21 d'aquest mes de gener de 2009 a l'hospital de Granollers (sempre i quan cap llest no em tregui el quiròfan amb l'excusa d'anar d'urgències...)
M'han dit que aquesta data serà la que més vegades es repeteixi durant tota la meva vida...

He fet servir aquest mitjà per a comunicar-me amb vosaltres per això de que els peques som cada vegada més precoços... Bé i escric jo ja que això d'internet se'ls escapa als carrosses dels meus papes...

Bé, si us interessa saber més coses sobre mi, seguiu aquest blog on aniré publicant les novetats més interessants...

Apa adéu