A traïció!

El dissabte passat vaig fer 2 mesos, així que el divendres em va tocar passar la revisió. La doctora diu que estic creixent molt i molt bé. Sóc llarga com un dia sense pa, 56 cm. i peso 4,650 Kg. Com la primera vegada, em varen treure la roba i vinga gira cap aquí i cap allà i mou els braços i el cap, ufff què cansat això de fer gimnàs davant d'aquesta senyora. Però jo tan tranquil·la, un "ue" i ja està. Es que m'agrada que em remenin.

I quan ja creia que s'havia acabat tot em diuen que passi a una altra sala per veure a la infermera. I resulta que no era ni la Pilar ni la Carme, no la coneixia de res i, és clar, em vaig posar a plorar. Però no em feia res i li va dir a la mama que em donés el menjar si tenia gana. I jo tant tranquil·la, mama que mamaràs i de cop i volta... zas! sento una punxada a la cuixa i veig a la infermera amb una xeringa a la mà. I com que feia mal vaig tornar a concentrar-me en el menjar i un altre cop... nyaca, una punxada a l'altra cuixa. Resulta que donar-me el menjar era una estratègia per posar-me les vacunes dels dos mesos a traïció i que amb l'efecte sorpresa no protestés tant. Però jo m'he gravat la cara de la infermera i la propera vegada no m'enredarà, no!

A qui m'assemblo?

Tothom em pregunta a qui m'assemblo. Alguns diuen que a la meva mama quan arrufo el front, la iaia Fina i la tieta Nieves diuen que al meu papa quan faig ganyotes amb la boca, altres diuen que no ho saben veure....

Doncs mireu aquesta foto. Resulta que no és una foto meva en blanc i negre, no, no! És una foto del papa amb la yaya Angelita (per cert, li diré mamie com els meus cosinets de França perque li agrada més que yaya). Ara sí que no hi ha dubtes d'aquí m'assemblo més.

Tota una setmana d'emocions

Fa un parell de diumenges que em varen venir a visitar un nen i una nena molt macos, en Teo i l'Andere. Mentre els seus papes, la Marta i en Teo, dinaven amb el papa i la mama l'Andere i en Teo varen jugar molta estona amb el meu gimnàs i jo vaig fer una bona dormideta perque al matí havíem anat a passejar per Cardedeu. Em varen regalar una coseta per quan sigui més grandeta, un joc de plats, coberts i un biberó que em podré prendre jo soleta. Però em sembla que encara hauré d'esperar una mica per estrenar-lo.

El dimecres a classe de massatge infantil vaig fer una cosa que em va fer molt riure, però a la mama no tant, jejeje. Resulta que com que tots els nens ploraven (ja sabeu que les nenes són molt bones i no diuen res) jo m'hi vaig solidaritzar com sempre i la mama em va agafar a coll. Amb els esforços i una mica per efecte del massatge se'm va escapar una miqueta de caqueta al braç de la mama. Fins aquí res, només una anècdota. Però una mica més endavant la mama em va tornar agafar a coll i BUUUUUMMMMM!!!!! es va produir una explosió al meu culitu, la caca va sortir tota disparada cap a la banda dreta... al terra, sobre el pot d'oli per massatges, sobre la tovallola, el braç de la mama, la seva panxolina, el pantaló. Segur que no s'imaginaven que d'un culet tant petitonet en podia sortir tanta cacona! La mama va trigar moooolta estona a netejar-ho tot. Sort que no hi havia cap nen ni nena al nostre costat dret! A que sóc dolentota?

El divendres vaig anar a visitar als cosinets de la mama, la Mireia i l'Eloi, quan varen sortir de l'escola i també vaig conèixer a la tieta Mª Angels. Però jo el que volia era anar de passeig i vaig estar plorant toooota l'estona.

I el dissabte vaig anar d'excursió molt i molt lluny, allà on parlen com els cosinets Marcelo i Marilu, perque havien operat al tio Juan del papa i el varen anar a visitar a l'hospital. Primer vàrem anar a casa seva a Sant Feliu d'Avall per dinar amb la tieta Cocota i després a l'hospital que era a Perpinyà. Però com que en Bernat i jo som petitons i als hospitals hi ha molts microbis (que es veu que són unes cuques tant i tant petites que no les podem veure) ens vàrem quedar fora amb la tieta Nieves. I de tornada cap a casa vàrem parar a l'aeroport de Girona per saludar un moment a la tieta Pili que acabava d'arribar de Londres on viu amb el tiet Luis i les seves nenes, l'Emilie i la Lea. Em va agradar molt veure la tieta Pili encara només fossin dos minuts, perque només l'havia pogut veure quan el papa parla amb ella per l'ordinador.

Bé i aquí s'acaben totes les peripècies de la setmana passada. Quantes emocions noves!!!

Quin gustet

Mireu quina cara de satisfacció i relax em va quedar ahir després de fer un massatge. La setmana passada em creia que la mama m'havia enganyat amb això dels massatges perque només varen parlar les mames mentre nosaltres menjàvem o dormíem, però no, no m'havia enredat. Ahir quan vàrem arribar a cal metge les altres mames ja estaven ben col·locadetes amb tots els nens i nenes estirats a sobre de matalassos. Així que la mama també va agafar-ne un i hi va posar el canviador, la tovallola i l'oli que vàrem comprar amb el val de Prenatal que ens varen regalar els companys de TGW del papa (Gràcies a tots). Després va venir la part que més m'agrada, que em treguin aquesta roba que molesta tant.

La Merche va agafar un nen que no es movia gens, ni plorava, ni feia res de res perque era un ninot, i va anar explicant a les mames tot el que havien de fer: escalfar l'oli a les mans, posar-les sobre el nostre pit, fer el massatge primer a la panxolina, després a les cames i anar seguint, dir-nos cosetes boniques... Uix, com m'agrada. Però hi havia nens (les nenes no, que som molt bones minyones) que no els va agradar gaire i ploraven i ploraven. Jo els volia tranquil·litzar i els deia cosetes, però no em feien cas. Així que al final per empatia o solidaritat també m'hi vaig posar, a plorar, però només una miqueta. El massatge m'agradava tant i tant, i em va deixar tant relaxada que em vaig fer dos pipinots. Els meus i els de les altres nenes passaven desapercebuts, però amb tant nen allò semblava les fonts de Montjuïc, quins sortidors!!! i totes les mames amb els pantalons i les bruses plenes de pipís.

Però tot el que és bo s'acaba. Així que va arribar l'hora de vestir i jo ja no ho vaig poder resistir més i em vaig quedar adormideta com podeu veure a la foto mentre les mames i la Merche s'explicaven com havia anat la setmana. Tot plegat una horeta de soneta sobre el matalàs, però a casa vaig continuar dormint una horeta i mitja més sense enrecordar-me ni de menjar ni de res de res.

I és clar, com que m'agradarà que em facin un massatge cada dia després de fer xip xap, el papa va aprendre a fer-me'n ahir mateix.

El dimecres vinent ens ensenyaran nous moviments. Que llarga que se'm farà aquesta setmana!!!!

Volare oh oh!

Per acabar un cap de setmana rodó, el diumenge vaig anar a volar amb el papa per primera vegada. No sé si ho sabeu, però el papa vola en parapent i el tiet David també. Diu que quan sigui més gran podré volar amb ell.

Aquest diumenge, com que feia molt solet, el papa va quedar amb el tiet David i uns senyors de club de vol de Ceret per volar a Besalú. Però quan hi arribàvem ens varen trucar per que anéssim cap a Sant Pere de Rodes on es volaria millor. Quants quilòmetres, és la primera vegada que vaig tant en cotxe, millor dit en furgoneta per poder portar el parapent que és molt i molt gros.
La mama i jo ens vàrem haver de quedar a l'alçada del monestir de Sant Pere de Rodes, perque a l'enlairament hi feia molt aire i em podria encostipar. Així que no vaig poder veure com el papa i el tiet s'enlairaven amb el biplaça. Sí, sí varen volar tots dos junts. El cosinet Marcelo ja hi ha volat amb el seu papa perque ell ja és gran. A mi encara em falten uns quants anys per poder ser com ell i volar amb el meu papa.

Més fotos

Quins trapelles!

El dissabte va ser un dia molt emocionant perque vaig conèixer molta gent i uns nens moooooolt trapelles.

A mig matí em varen venir a veures unes amigues de la mama, la Pepi i la Mònica, amb les seves parelles. Em sembla que no tindré gaires problemes per recordar els seus noms, perque tots dos es diuen David, jejeje... Com que el divendres vaig anar de farra tot el dia, el dissabte encara estava una mica cansadeta, així que només em varen veure plorar i plorar.

Després varen venir a dinar la Ibeu, en Nat i dos nens molt macos que es diuen Pablo i Mario. Sabeu què? em diuen tots els noms menys Ona: Laia, Laiona i en Mario em diu Croqueta perque diu que els primers dies dins del meu abric semblava una croqueta. Com que en Pablo i en Mario són més grans que jo i fan trapelleries, en Nat volia canviar-nos. Va dir que se m'emportaria a casa seva i deixaria els dos nens a casa meva. Noooooooo!!!! que ell no té lleteta com la mama!!!!!

Més fotos

Quants nens i nenes!

La mama fa dies que m'explica que anirem a fer massatges amb altres mames i altres nadons, i que m'agradarà molt. Jo ja en tenia moltes ganes i ahir hi vàrem anar. Però, sabeu què! al final no em varen fer cap frega, amb les ganes que jo en tenia... Però tot arribarà.
Com que ahir era el primer dia, el que vàrem fer era conèixer-nos per perdre una mica la vergonya, perque no sé si ho sabeu, però la mama em treurà la roba davant de tothom per fer-me els massatges. Moltes de les mames ja es coneixien perque anaven juntes a classe quan nosaltres érem a la panxolina. I ara hi ha un munt de nens i nenes (sobretot nens, que a mi ja em va bé, jejeje). N'hi havia tants que no recordo el nom de tots: Joan, Arnau, Tiago, Martí, Martina, Rocío, Ada,....
I uns dels darrers dies anirem a la piscina, iupi! Com m'agrada l'aigua. Si ara a la banyera ja faig la sardineta, imagineu-vos dins d'una super-banyera. Més que la sardineta faig la balena: pico tant de peus que ahir vaig mullar a la mama.