Girasons

Avui he anat amb la mama al meu primer concert. Ha estat molt divertit. Hi havia uns músics amb roba de colorins que feien moltes tonteries i tocaven instruments que jo no havia vist mai. Només coneixia el piano, que era molt més gran que el meu. Però la mama m'ha dit que fins i tot hi havia instruments que tocava el senyor de la barba que ni ella coneixia.
La música m'agrada molt, jo els mirava molt atentament tot ballant i la mama intentava que aprengués a picar de mans, jejeje. Em sembla que no se n'ha ensortit.

I potser per allò que la música amansa les feres, he dormit més de dues hores quan hem tornat del Centre Cultura.

Espero que tornin aviat a Cardedeu per poder tornar a sentir aquesta música!

Com una daina

Bé, potser és una mica exagerat! Aquesta setmana he començat a moure'm a quatre grapes i potser encara no vaig com una daina... podríem dir que sóc com una mixeta al mig d'una pista de gel, jijiji. Poc a poc, pas a pas, vaig dominant la tècnica, però amb el pijama i el terra de fusta patino una miqueta. Els papes diuen que derrapo i es fan un fart de riure. Però jo continuu, que riguin tant com vulguin. Sort en tinc de la cosineta Clàudia que m'ensenya com es fa. De totes maneres això d'arrossegar-se per terra no em sembla del tot bé, és una mica brut. Estic fent pràctiques per a poder-me aixecar i fer com el cosinet Gerard que va a tot arreu caminant. Ja us aniré explicant com van els meus progressos.

Visca la República independent de l'Ona

Sí, sí, sóc independent. Ja no necessito ni al papa i ni a la mama per menjar, ni per banyar-me a la piscina. Tinc un super flotador que ens va aconseguir la Raquel d'una revista i que va molt i molt bé. A més hem descobert, tard però ja sabem on és, la piscina més millor del món. Mireu al vídeo com vaig piscines, i els tontets dels papes vinga cridar-me per que vagi amb ells. Si, si... que s'ho creuen, ara que puc anar soleta amunt i avall. És la piscina de Llinars i m'agrada molt perque té poqueta aigua i hi ha molta gespa amb ombra. A més hi he fet molts amiguets i amiguetes, perque com que sóc de les més petitonetes de la piscina tots volen venir a jugar amb mi. La mama m'ha dit que l'any que ve hi podrem anar en bicicleta perque hi ha un carril bici fins allà i és un camí molt tranquil·let.

Com m'agrada la verdureta

Doncs, al principi menjar amb cullera no m'agradava gaire. Vaja, no en sabia. Però un cop n'he après... Uns dies després de la fruiteta, la mama em va donar cereals que són molt dolcets i em deixen la panxolina plena per dormir molt i molt bé. I el dia que vaig fer 6 mesos em varen donar una cosa molt diferent, verdureta! i sabeu... és molt més bona que la fruita i els cereals. No em canso mai d'obrir la boca per demanar més i més verdureta. Fins i tot hi ha hagut algun moment que he hagut d'agafar la cullera pel mànec per poder menjar jo soleta, ja que els papes no me'n volien donar més. M'agradaria menjar-ne a totes hores, de verdureta, per això quan em volen donar fruita a la tarda jo tanco la boca ben fort per que no pugui entrar. Però el papa m'enganya amb el biberó per a que l'obri i aprofiten per posar-hi a dins una cullerada ben carregada. I ara la mama n'ha après del papa i m'enganya amb un trosset de melonet ben fresquet. Són més dolents els meus papes!!

N'ha estat capaç

Doncs, sí, la mama n'ha estat capaç. El dia després de donar-me fruiteta i veure que no en sabia gaire de menjar amb cullera, va tornar a preparar-ne un plat ben ple. Era una mica més dolceta, ho reconeixo, però jo ja li vaig dir que no el dia abans.

Així que la mama es posa davant amb el platàs a la mà i comença posar-me una cullerada dins la boca i jo... cap a fora... i ella cap a dins... i jo cap a fora... i ella cap a dins...i jo amb el meu millor somriure obria molt la boca però un cop a dins... cap a fora i així una bona estona. Però, sabeu qui va guanyar? No? Doncs mireu aquesta foto, jejejeje.

Què és això?

Ahir a la tarda, quan em tocava menjar la meva lleteta, vaig començar a veure un moviment una mica estrany. La mama, en comptes d'agafar-me, va entrar a la cuina. Una estona després se sentia sorollet i ella que no sortia. De cop el papa m'agafa i em posa un pitet que diu "Pare en Pràctiques" i m'asseu a l'hamaca. Eps, que està passant, tu no tens lleteta i no veig el biberó!

De cop apareix la mama amb un dels platets que em varen regalar la Marta i en Teo i una cullera. Ui, ui! Uns segons més tard em trobo la cullera dins de la boca amb una cosa que tenia un gust molt estrany. Ecs! Com que no m'acabava d'agradar ho vaig treure cap a fora de la boca. Doncs, sabeu que va fer la mama? Ho va recollir amb la cullera del voltant de la meva boca i altre cop cap a dins. Serà dolenta! i una altra vegada una cullera plena. Que no mama, que no m'agrada! Jo vinga cap a fora! i així vàrem estar negociant una bona estona, fins que vaig guanyar jo i vaig poder veure la meva lleteta! Què s'ha pensat!

Em sembla que em va dir que avui ho tornaríem a provar amb alguna variació. No serà capaç!

Ja fa un mes!

Ja fa un mes que cada dia és igual:

Cada matí sona el despertador a les 6, però no li faig cas, i sento a la mama que es lleva fent tentines per anar cap a la dutxa. Quan ja fa bona oloreta i està fresqueta em desperta poc a poquet i em toca a mi anar amb el culet ben net. I després bé el millor, a menjar!
I a partir d'aquí comencen les presses. Mentre jo estic fent el ronso al llit, la mama i el papa vinga amunt i avall vestint-se, acabant de preparar la bossa amb les meves coses, la seva bossa per treure llet durant el dia, les carmanyoles amb el dinar,... i de cop em trobo dins de la motxilla baixant les escales. I uns minuts més tard ja som a dins del cotxe camí de Barcelona a casa de la tieta.

Quan arribo a casa de la tieta ja puc descansar, però és clar, de tantes presses i el camí fins a Barcelona,... em ve ganota, així que demano el biberó. Després anem a portar al cosinet Bernat a l'escola i a fer compres, al migdia l'anem a recollir, el tornem a portar i a la tarda un altre cop l'anem a buscar.
I finalment, arriba el moment: la mama apareix per la porta amb el menjar de veritat! s'han acabat els biberons fins demà! Una estona després arriba el papa, recollim totes les bosses i marxem en cotxe cap a casa.
Quan arribem a casa, mentre la mama prepara el dinar del dia següent i el sopar, el papa em banya. Quan estic ben fresqueta, menjo i la mama em porta a dormir. Ummm que bé que s'hi està al llit dels papes!
I al matí següent: repetim!

Però hi ha dos dies que són diferents. Es diuen dissabte i diumenge, perque cada dia té un nom. Aquests dies em puc llevar a l'hora que vull, o sigui quan se m'acaba la soneta, i després d'esmorzar ens quedem a casa tranquil·lets, el papa, la mama i jo!!!!

M'han tornat a enredar!

El divendres a la tarda la mama em va portar a veure a la Pilar, la meva infermera. Ella sempre m'havia pesat i mesurat i em deia cosetes molt boniques, així que jo estava la mar de tranquil·la.
Quan vàrem entrar no em va fer despullar, que estrany!, perque la Pilar volia explicar una cosa a la mama i potser després, si jo plorava, seria més complicat. Però no entenia per què hauria de plorar només per pesar-me, quines coses té la Pilar!!!! I va arribar l'hora de treure la robeta i posar a la balança, que feia molt riure perque la Pilar em recordava que quan era un bolet petitonet semblava que no vulgués engreixar-me. Doncs, ara sí! Ja faig 62 cm. de llarg i 6 kg. i 300 grams!!!!! I això que la matí havia fet tanta i tanta caca que va acabar sobre l'hamaca i en un bassal a terra de casa de la tieta. Us imagineu si m'arriben a pesar abans!!!! Jejejeje
I llavors la Pilar li diu a la mama que encara no em vesteixi del tot, que només em posi la camisa. Però si allà dins no hi feia calor com al carrer!? I la mama em dóna el menjar, però si no tinc gana mama!!! i abans de poder entendre què estava passant... NYACA!... una punxada a la cuixa. La veritat és que aquesta vegada em va agafar tant de sorpresa que no em vaig ni queixar. La Pilar tota contenta ho va escriure en un paper. Ara sé perque es pensaven que ploria i no li podrien explicar a la mama com fer-me les farinetes. Però ara ja sé que la Pilar també és una traïdora, mmmmm.

M'ho ensumava...

...que en passaria alguna de grossa.
El dimecres passat la mama em va despertar molt aviat, tant que encara era fosc. Mig adormida vaig menjar i després només sentia que corredisses i els papes molt atrafegats. Una estona més tard, era dins del cotxe amb tot de bosses, el papa i la mama. Anàvem a casa de la tieta Ruth. La mama em va fer un petó i ja no la vaig veure més, així que jo la vaig cridar com ho faig sempre que vull que vingui, però res de res, allà només hi havia la tieta i el meu cosinet Bernat. I jo vinga plorar i plorar per que vingués la mama i ella sense aparèixer. Passada una estona, després d'acompanyar a en Bernat a un lloc que en diuen escola, la tieta Ruth em va voler donar un biberó! Però, que no ho sap que no m'agraden i que a més sóc la presidenta de la Plataforma antibiberons!? jo volia la mama, però ella no em sentia. Doncs, què havia de fer? dormir, perque segur que la mama hi seria quan em despertés. Però no, no hi va ser, només i havia la tieta i un altre biberó.
A les 4 de la tarda ja no vaig poder més, perque la meva panxolina feia molt soroll, així que vaig menjar amb el biberó.... quin remei. Finalment la mama va arribar a les 6. Però jo estava tant enfadada que vaig posar cara d'ofesa fent veure que ni la coneixia. Què es pensa!!! Al papa si que li vaig fer molts riures quan va arribar, perque ell no és tant dolent com la mama que em va deixar sola tot el dia.
Però no us penseu que la mamà em demanés perdó, no... resulta que el dijous i el divendres em va fer el mateix!!! i em sembla que m'hi hauré d'anar acostumant perque cada dia serà igual. Aquesta mama...

Com peixet a l'aigua

El dilluns va ser un dia mooooolt intens. La mama em va despertar abans que se m'acabés la soneta i després de menjar vàrem sortir corrents cap a Granollers. Com que arribàvem amb el temps molt just a la visita no va treure el cotxet de dins del cotxe, així que em va portar a coll per tot l'Hospital: del mostrador a la consulta, de la consulta al mostrador de recepció i d'aquí al de radiologia, després seguint una línia groga fins una sala molt estranya on la mama es va posar un davantal blau, un altre cop a la consulta i de nou a recepció i torna cap a la recepció de radiologia i per fi al cotxe. I quan ja creia que anàvem a casa, resulta que la mama passa de llarg la porta! i on acabo? doncs a un lloc nou que no coneixia de res.

Pel camí ens vàrem trobar l'Arnau i la seva mama i a l'arribar hi havia l'Eric també amb la seva mama. I de cop i volta miro cap a un costat i veig una peixera amb els meus amiguets: la Martina, l'Adrià, en Martí, l'Àlex,... Ah, és veritat, la mama feia dies que em deia que aniríem a la piscina i poca estona després ja em veieu a mi dins de l'aigua amb bolquers i tot. Ole, ole amb el que m'agrada a mi la banyera i aquesta era molt i molt gran. Vaig fer el caballet, passejava amb el culete que flotava i fins i tot vaig anar per sota l'aigua. Però de cop i volta ja tornava a ser fora. Aix, tant bé que m'ho estava passant. I sabeu qui em vigilava des de fora? el meu papa!

Però el dia encara no s'havia acabat i després de dinar, torna una altra vegada al cotxe i cap a casa de la tieta Ruth a Barcelona. Jo ja fa dies que ho vaig dir, en passarà alguna de grossa. Però vaja, estava tant cansada que vaig dormir toooooootaaaa la tarda.

Fotos de la piscina

Uns dies fora de casa

Aquest cap de setmana ha estat especial. El divendres quan em vaig llevar el papa encara era a casa, es veu que era festa. Hi havia alguna altra cosa estranya, tot era moviment, la mama i el papa preparaven motxilles amb roba seva i... també meva! A més el dimecres la mama va comprar una banyera inflable. No entenia perquè, jo ja en tinc una. Abans del migdia em vaig trobar amb tot de trastos dins de la furgoneta i apa cap a fer carretera. El papa em va explicar que anàvem cap a Berga, on ens trobaríem amb el tiet David i un grup de senyors i senyores del club de vol lliure de Ceret. També em va dir que abans d'arribar a Berga pararíem a Bellmunt per volar una miqueta, perque es veu que el divendres el temps no era prou bo a Berga.

Una estoneta després vàrem arribar a Bellmunt, que és una muntanyeta prop de Torelló. I allà hi havia una colla de parapentistes i jo vinga buscar al tiet David, però no el trobava. De cop varen assenyalar cap amunt i és que el tiet s'estava ficant dins d'un núvol molt lleig. Mentre jo menjava el papa va volar, però teníem la ràdio posada perque ens pugués parlar. Això està bé, però el papa no l'havia connectada. De cop vàrem sentir que hi havia un parapent que havia "fet una frontal" (sí, sí, parlen així d'estrany) i que havia caigut sobre un arbre. No sabien qui era, però volien el telèfon del papa per saber si era ell. Uns minuts més tard uns nois ens varen venir a buscar per explicar-nos que el papa estava penjat com un fuet d'un arbre, però que estava bé. Així que la mama va agafar la furgoneta i el vàrem anar a buscar. Quan vàrem arribar el papa i en Juan estaven dalt de dos arbres serrant branques per treure la vela. Quan li varen preguntar si estava ferit va dir que sí... a l'amor propi, que no sé ben bé que és. Un cop despenjat el parapent va pujar al cotxe i cap a Berga falta gent. Però encara vàrem fer una altra parada perque es veu que l'Aldrich havia aterrat molt lluny i uns senyors molt amables el varen portar en cotxe fins on érem nosaltres.

Finalment vàrem arribar a Berga, vaja, no bén bé, perque en realitat el poble on estàvem es diu Avià. Allà hi ha una senyora que es diu Teresa que lloga habitacions per dormir i en té un munt perque érem més de 15 ocellets. Com que al restaurant hi havia molt soroll la mama va agafar un entrepà per sopar a l'habitació. Així vàrem poder estar les dues molt tranquil·letes rient i jugant amb la meva granoteta. Va preparar un llit nou molt baixet i amb una reixa al costat per poder-la veure i no tenir por (és que tot era molt diferent i lluny de casa). Però s'hi dormia molt bé en aquest llit amb el matalàs que ens va deixar la iaia Fina i la manteta del tiet Marc quan era petit.

Al matí, després d'un bany a la nova banyera i un bon esmorzar ja tornava a ser a la furgoneta, camí de la Figuerassa per que tots aquest ocellots sense ales puguessin volar. Sabeu què? tots parlaven molt estrany i el papa deia unes coses... "está achinchetao", "fer campa", "avui está flotón", no entenia res. Amb nosaltres varen pujar uns companys de feina del papa, en Diego i la Belén. En Diego volia fer un vol biplaça amb el papa, però al final el va fer amb el tiet David. Millor! així vaig estar molta més estona amb el meu papa. A la tarda varen anar a volar a un lloc que en diuen la "segona Maria" i allà vaig estar esperant que s'enlairessin els paparents sota l'atenta mirada de tres vedelletes. Li tocava fer el vol biplaça a la Belén, però al final no va poder ser. Així que hauran de tornar un altre dia.

I el diumenge tornem-hi, un alre cop cap a la Figuerassa. I després de dinar cap a casa, que bé!!! M'ho he passat molt bé tots aquests dies però ja tenia ganes de tornar a caseta. Abans de marxar quan ens acomiadàvem del tiet i els seus companys, en Jean Gallart m'ha dit que tenia cara de parapentista, jejeje... però encara sóc molt petitoneta per poder volar amb el papa.

Plataforma antibiberons

El barri de l'estalvi, on visc, està en peu de guerra amb l'Ajuntament, perque no els agraden les obres de millora del carrer i tots els terrats tenen llençols penjats amb lemes de protesta. Doncs jo també m'he decidit a manifestar-me i penjaré un cartell al meu terrat que digui "NO VOLEM BIBERONS".

Sé que de petita n'havia pres de biberons, però ara fa temps que m'he acostumat a la bona vida i a veure lleteta calentoneta de la mama que és molt més suau que una goma. Sembla mentida que els papes no ho entenguin! Ara us explicaré que em va fer la dolenta de la mama la setmana passada. El dijous a mig matí em va portar a casa de la tieta Ruth i després de donar-me el menjar va desaparèixer, tal i com ho sentiu, em va abandonar allà. Que jo me l'estimo molt a la tieta, però passava l'estona i la mama no tornava. Vaig plorar i plorar, perque sempre que ploro ella ve a fer-me petonets, però res, ni rastre de la mama. Fins que vaig caure rendida de tant esforç i em vaig adormir. I quan em vaig despertar tenia ganota, així que vaig tornar a cridar a la mama però no venia, i en comptes d'ella va aparèixer una cosa freda a la meva boca. Ecs! i jo vinga plorar i plorar i cridar a la mama i res. Quina desesperació, però al final va aparèixer. Bé!, no m'havia abandonat i vaig poder menjar la mar de bé.

Doncs no n'han tingut prou amb aquesta tortura que tant ella com el papa s'han passat tot el cap de setmana intentant donar-me biberons. Com els hi he de dir que no m'agraden. No sé a què ve aquesta tossuderia, m'ensumo que d'aquí a poc en passarà alguna...

Una presa de pèl

El dissabte al matí dormia tan tranquil·la al llitet dels papes somiant amb els angelets, quan de cop i volta obro els ulls i em desperto a un lloc que no havia vist mai. I qui em trobo allà? a la tieta Montse i una colla de senyores amb coses als cabells. I jo amb pijama, quina vergonya! Però la mama que sempre va preparada portava un vestit molt bonic i me'l va posar sobre una camilla com la que té la metgessa. Quan vàrem tornar a l'habitació amb senyores, què em trobo? La tieta Montse amb unes tissores sobre el cap del papa. Noooooooo!!!!! però què fa? Ufff, sort que la mama ja m'ho explicava: la tieta és perruquera i talla els cabells de la gent. Quan va haver acabat de posar més guapo al papa jo ja em preparava per marxar i em trobo de cop i volta embolicada en un superpitet amb gossets i cap per avall. I vinga moure el cap per veure què passava, però només sentia "tris, tras, tris, tras". La tieta m'estava tallant el poc pèl que tinc!

A la boca del llop

Ahir varen venir a berenar la meva cosineta Clàudia i el meu cosinet Gerard amb el tiet Jordi i la tieta Pili.
En Gerard va menjar papilla de fruita, però es devia quedar amb una mica de gana perque primer va intentar llepar-me les manetes, però després va llençar-se amb la boca ben oberta i les seves dues dentetes contra el meu peu. Si no us ho creieu podeu veure-ho en aquest vídeo. Sort que la mama i la Clàudia em protegien, si no ja seria a la panxa del llop Gerard.

Quin gran descobriment!

A mi m'agrada anar a dormir xumant una mica, però tan bon punt tanco els ulls deixo anar la pipa. De vegades, però, és una falsa alarma i torno a obrir els ulls perque la son encara no ha acabat d'arribar i, és clar, necessito una altra vegada el xumet. Així que he de cridar al papa o a la mama per a que me'l tornin a donar. Però, sabeu què? he fet un gran descobriment. Puc deixar anar la pipa de tal manera que només obrint la boca una miqueta puc tornar a recuperar-la. Nens i nenes feu córrer la veu, és un gran descobriment!

Quin riure

Em diuen que sóc una nena molt riallera, però és que tot fa molta gràcia. La mama, el papa, les iaies, els tiets i tietes, les infermeres,... tothom se'm posa davant i fa carotes i parlen d'una forma molt estranya, em diuen gue, gu. No us podeu imaginar quin ridícul que fan i quin fart de riure que em faig jo quan els veig.

Per cert, he descobert les meves mans i m'agraden molt. Me les miro i me les miro, fins que penso i si me les poso a la boqueta, quin gust tindran?. Però no hi puc ficar el puny sencer, quina llauna!

A traïció!

El dissabte passat vaig fer 2 mesos, així que el divendres em va tocar passar la revisió. La doctora diu que estic creixent molt i molt bé. Sóc llarga com un dia sense pa, 56 cm. i peso 4,650 Kg. Com la primera vegada, em varen treure la roba i vinga gira cap aquí i cap allà i mou els braços i el cap, ufff què cansat això de fer gimnàs davant d'aquesta senyora. Però jo tan tranquil·la, un "ue" i ja està. Es que m'agrada que em remenin.

I quan ja creia que s'havia acabat tot em diuen que passi a una altra sala per veure a la infermera. I resulta que no era ni la Pilar ni la Carme, no la coneixia de res i, és clar, em vaig posar a plorar. Però no em feia res i li va dir a la mama que em donés el menjar si tenia gana. I jo tant tranquil·la, mama que mamaràs i de cop i volta... zas! sento una punxada a la cuixa i veig a la infermera amb una xeringa a la mà. I com que feia mal vaig tornar a concentrar-me en el menjar i un altre cop... nyaca, una punxada a l'altra cuixa. Resulta que donar-me el menjar era una estratègia per posar-me les vacunes dels dos mesos a traïció i que amb l'efecte sorpresa no protestés tant. Però jo m'he gravat la cara de la infermera i la propera vegada no m'enredarà, no!

A qui m'assemblo?

Tothom em pregunta a qui m'assemblo. Alguns diuen que a la meva mama quan arrufo el front, la iaia Fina i la tieta Nieves diuen que al meu papa quan faig ganyotes amb la boca, altres diuen que no ho saben veure....

Doncs mireu aquesta foto. Resulta que no és una foto meva en blanc i negre, no, no! És una foto del papa amb la yaya Angelita (per cert, li diré mamie com els meus cosinets de França perque li agrada més que yaya). Ara sí que no hi ha dubtes d'aquí m'assemblo més.

Tota una setmana d'emocions

Fa un parell de diumenges que em varen venir a visitar un nen i una nena molt macos, en Teo i l'Andere. Mentre els seus papes, la Marta i en Teo, dinaven amb el papa i la mama l'Andere i en Teo varen jugar molta estona amb el meu gimnàs i jo vaig fer una bona dormideta perque al matí havíem anat a passejar per Cardedeu. Em varen regalar una coseta per quan sigui més grandeta, un joc de plats, coberts i un biberó que em podré prendre jo soleta. Però em sembla que encara hauré d'esperar una mica per estrenar-lo.

El dimecres a classe de massatge infantil vaig fer una cosa que em va fer molt riure, però a la mama no tant, jejeje. Resulta que com que tots els nens ploraven (ja sabeu que les nenes són molt bones i no diuen res) jo m'hi vaig solidaritzar com sempre i la mama em va agafar a coll. Amb els esforços i una mica per efecte del massatge se'm va escapar una miqueta de caqueta al braç de la mama. Fins aquí res, només una anècdota. Però una mica més endavant la mama em va tornar agafar a coll i BUUUUUMMMMM!!!!! es va produir una explosió al meu culitu, la caca va sortir tota disparada cap a la banda dreta... al terra, sobre el pot d'oli per massatges, sobre la tovallola, el braç de la mama, la seva panxolina, el pantaló. Segur que no s'imaginaven que d'un culet tant petitonet en podia sortir tanta cacona! La mama va trigar moooolta estona a netejar-ho tot. Sort que no hi havia cap nen ni nena al nostre costat dret! A que sóc dolentota?

El divendres vaig anar a visitar als cosinets de la mama, la Mireia i l'Eloi, quan varen sortir de l'escola i també vaig conèixer a la tieta Mª Angels. Però jo el que volia era anar de passeig i vaig estar plorant toooota l'estona.

I el dissabte vaig anar d'excursió molt i molt lluny, allà on parlen com els cosinets Marcelo i Marilu, perque havien operat al tio Juan del papa i el varen anar a visitar a l'hospital. Primer vàrem anar a casa seva a Sant Feliu d'Avall per dinar amb la tieta Cocota i després a l'hospital que era a Perpinyà. Però com que en Bernat i jo som petitons i als hospitals hi ha molts microbis (que es veu que són unes cuques tant i tant petites que no les podem veure) ens vàrem quedar fora amb la tieta Nieves. I de tornada cap a casa vàrem parar a l'aeroport de Girona per saludar un moment a la tieta Pili que acabava d'arribar de Londres on viu amb el tiet Luis i les seves nenes, l'Emilie i la Lea. Em va agradar molt veure la tieta Pili encara només fossin dos minuts, perque només l'havia pogut veure quan el papa parla amb ella per l'ordinador.

Bé i aquí s'acaben totes les peripècies de la setmana passada. Quantes emocions noves!!!

Quin gustet

Mireu quina cara de satisfacció i relax em va quedar ahir després de fer un massatge. La setmana passada em creia que la mama m'havia enganyat amb això dels massatges perque només varen parlar les mames mentre nosaltres menjàvem o dormíem, però no, no m'havia enredat. Ahir quan vàrem arribar a cal metge les altres mames ja estaven ben col·locadetes amb tots els nens i nenes estirats a sobre de matalassos. Així que la mama també va agafar-ne un i hi va posar el canviador, la tovallola i l'oli que vàrem comprar amb el val de Prenatal que ens varen regalar els companys de TGW del papa (Gràcies a tots). Després va venir la part que més m'agrada, que em treguin aquesta roba que molesta tant.

La Merche va agafar un nen que no es movia gens, ni plorava, ni feia res de res perque era un ninot, i va anar explicant a les mames tot el que havien de fer: escalfar l'oli a les mans, posar-les sobre el nostre pit, fer el massatge primer a la panxolina, després a les cames i anar seguint, dir-nos cosetes boniques... Uix, com m'agrada. Però hi havia nens (les nenes no, que som molt bones minyones) que no els va agradar gaire i ploraven i ploraven. Jo els volia tranquil·litzar i els deia cosetes, però no em feien cas. Així que al final per empatia o solidaritat també m'hi vaig posar, a plorar, però només una miqueta. El massatge m'agradava tant i tant, i em va deixar tant relaxada que em vaig fer dos pipinots. Els meus i els de les altres nenes passaven desapercebuts, però amb tant nen allò semblava les fonts de Montjuïc, quins sortidors!!! i totes les mames amb els pantalons i les bruses plenes de pipís.

Però tot el que és bo s'acaba. Així que va arribar l'hora de vestir i jo ja no ho vaig poder resistir més i em vaig quedar adormideta com podeu veure a la foto mentre les mames i la Merche s'explicaven com havia anat la setmana. Tot plegat una horeta de soneta sobre el matalàs, però a casa vaig continuar dormint una horeta i mitja més sense enrecordar-me ni de menjar ni de res de res.

I és clar, com que m'agradarà que em facin un massatge cada dia després de fer xip xap, el papa va aprendre a fer-me'n ahir mateix.

El dimecres vinent ens ensenyaran nous moviments. Que llarga que se'm farà aquesta setmana!!!!

Volare oh oh!

Per acabar un cap de setmana rodó, el diumenge vaig anar a volar amb el papa per primera vegada. No sé si ho sabeu, però el papa vola en parapent i el tiet David també. Diu que quan sigui més gran podré volar amb ell.

Aquest diumenge, com que feia molt solet, el papa va quedar amb el tiet David i uns senyors de club de vol de Ceret per volar a Besalú. Però quan hi arribàvem ens varen trucar per que anéssim cap a Sant Pere de Rodes on es volaria millor. Quants quilòmetres, és la primera vegada que vaig tant en cotxe, millor dit en furgoneta per poder portar el parapent que és molt i molt gros.
La mama i jo ens vàrem haver de quedar a l'alçada del monestir de Sant Pere de Rodes, perque a l'enlairament hi feia molt aire i em podria encostipar. Així que no vaig poder veure com el papa i el tiet s'enlairaven amb el biplaça. Sí, sí varen volar tots dos junts. El cosinet Marcelo ja hi ha volat amb el seu papa perque ell ja és gran. A mi encara em falten uns quants anys per poder ser com ell i volar amb el meu papa.

Més fotos

Quins trapelles!

El dissabte va ser un dia molt emocionant perque vaig conèixer molta gent i uns nens moooooolt trapelles.

A mig matí em varen venir a veures unes amigues de la mama, la Pepi i la Mònica, amb les seves parelles. Em sembla que no tindré gaires problemes per recordar els seus noms, perque tots dos es diuen David, jejeje... Com que el divendres vaig anar de farra tot el dia, el dissabte encara estava una mica cansadeta, així que només em varen veure plorar i plorar.

Després varen venir a dinar la Ibeu, en Nat i dos nens molt macos que es diuen Pablo i Mario. Sabeu què? em diuen tots els noms menys Ona: Laia, Laiona i en Mario em diu Croqueta perque diu que els primers dies dins del meu abric semblava una croqueta. Com que en Pablo i en Mario són més grans que jo i fan trapelleries, en Nat volia canviar-nos. Va dir que se m'emportaria a casa seva i deixaria els dos nens a casa meva. Noooooooo!!!! que ell no té lleteta com la mama!!!!!

Més fotos

Quants nens i nenes!

La mama fa dies que m'explica que anirem a fer massatges amb altres mames i altres nadons, i que m'agradarà molt. Jo ja en tenia moltes ganes i ahir hi vàrem anar. Però, sabeu què! al final no em varen fer cap frega, amb les ganes que jo en tenia... Però tot arribarà.
Com que ahir era el primer dia, el que vàrem fer era conèixer-nos per perdre una mica la vergonya, perque no sé si ho sabeu, però la mama em treurà la roba davant de tothom per fer-me els massatges. Moltes de les mames ja es coneixien perque anaven juntes a classe quan nosaltres érem a la panxolina. I ara hi ha un munt de nens i nenes (sobretot nens, que a mi ja em va bé, jejeje). N'hi havia tants que no recordo el nom de tots: Joan, Arnau, Tiago, Martí, Martina, Rocío, Ada,....
I uns dels darrers dies anirem a la piscina, iupi! Com m'agrada l'aigua. Si ara a la banyera ja faig la sardineta, imagineu-vos dins d'una super-banyera. Més que la sardineta faig la balena: pico tant de peus que ahir vaig mullar a la mama.

Mesiversari

Hola,

sí, sí, ja tinc un mes! I mireu la foto, ja se'm veuen les manetes i la carona dins el meu abric blanc. Com he crescut, oi? El dimarts passat quan em varen pesar, la infermera em va dir que m'havia engreixat 40 grams per dia durant l'última setmana. I per a que es noti que ja començo a ser una mica gran, dormo més a les nits i no em cal menjar cada tres horetes. Ui que contents que s'han posat els papes....

Ahir vàrem anar a casa de la yaya Angelita i el seu gosset, en Wiffi, se'm volia menjar els peuets. Que dolent que és! A més, es posava gelós quan la iaia m'agafava a coll.

I avui hem anat a veure la disfressa de Bella de la cosineta Clàudia a Breda. També han vingut el tiet Marc i la tieta Àngels que m'han regalat un pitet, per a les primeres vegades que el papa em dongui la papilla, que diu "Pare en pràctiques" i porta una L com les dels cotxes.

Ai, ai, ai... la meva panxolina

Aquesta setmana no us he dit res, perque me n'he passat la meitat amb aquesta cara. Cap allà a les 8 o les 9 del vespre començava a posar-la i fins les tres de la matinada. Uff, que poquetes hores que ha dormit la mama.
Em feia mal la panxolina i per això plorava i plorava. Només se'm passava una mica passejant pel passadís de casa. Això sí, era arribar a les dues o les tres de la matinada i la pupa desapareixia tal i com havia arribat.

La meva pediatra em va donar unes gotetes que em prenc amb una cullereta, com una nena gran. I em sembla que m'agraden més que la lleteta perque tenen un gust que la mama m'ha dit que és de maduixeta.

Sabeu què? El dissabte el papa em va regalar un ram molt i molt gros amb un ninot. Val, sí, també era per a la mama....

El dimecres vaig anar a Breda i vaig conèixer molta més gent que m'anava parant pel carrer. També vaig anar a la botiga de la cosineta Susanna... quants llibres i llibretes! Em sembla que m'agradarà anar a visitar-la.

D'excursió

El dijous passat vaig anar d'excursió amb el papa i la mama. Quan vàrem sortir de casa encara era fosc, em sembla que acabaven de posar els carrers, i feia molt fred. Així que els papes em varen embolicar amb aquest abric que em va gran i una manteta. Va passar molta estona fins que vàrem baixar del cotxe, més que quan anem a casa dels avis.

El papa i la mama em varen explicar que aniríem a conèixer als seus companys i companyes de feina. Primer vàrem fer una parada a la feina del tiet Marc. Però com que dormia molt, va venir amb els seus companys a conèixer-me a dins del cotxe, jejeje: em va presentar en Paco, en Riquelme, en Luis i en Rubén.

Després d'una estoneta més en cotxe i un cafetó per al papa (que tenia molta soneta) vàrem arribar a la seva feina. Quanta gent que anava entrant i em deia cosetes: Luca, Andrés, Dani, Laura, Susana, Javier, Marcelo, Magda, Miguel, Paco, Christian, Maita, Diego, Josep, José Antonio, Ramón y Olga. El papa m'ha explicat que faltaven la Begoña i en Luís que ja coneixerem més endavant. I, és clar, amb tanta gent em va venir gana.

Amb la panxolina ben plena, vàrem deixar al papa treballant i la mama i jo varem anar amb tranvia fins a la Fundació, que és on treballa la mama (allà en diuen la Fundi). Uff quantes noies. Només arribar ja estava envoltada i la Inés em va agafar a coll. S'hi estava molt bé als seus braços, així que vaig continuar dormint mentre em portava d'un pis a un altre. Al tercer pis, només entrar, vaig conèixer la Montse, la Duls, la Noelia, la Mònica, l'Anna Muñoz, la Jose i la Marta (que la mama tampoc coneixia), la Bego, la Car, l'Anna Puig, la Nàdia, l'Ignasi, en Jordi Costa, l'Aida i l'Elena (la mama diu que vagi en compte amb aquest parell), també hi havia en Francesc, la Mercè i la Núria i una colla de noies que ajuden a la Nàdia en un treball però no recordo tots els seus noms. I encara faltava més gent... Al quart pis hi vaig conèixer en Xavi, l'Ana Redondo i la Clara. Per cert, en Xavi, el tiet de tots els nens i nenes de la Fundació, avui fa anys! I tornem-hi, a l'ascensor i cap a l'entresol, on vaig passar de braços en braços, primer als de la Carol, l'Ana María, la Marta, en Juan, la Meri, la Maitane i la Rocío. I per acabar vàrem anar al segon pis a conèixer a la Fuensanta, l'Iván i l'Antonio. I de tornada al tercer pis encara no s'havia acabat tot, així que després de menjar una miqueta encara vaig conèixer més gent: l'Alba, l'Ana Belén, en Ferran i quan ja marxàvem en Francesc. Em sembla que encara haurem de tornar un altre dia perque la mama m'ha explicat que em falta gent per conèixer: la Maite Gascó i la Maite Uró, la Montse Marín, la Vanesa, la Mercè, en Raúl i en Jordi, a més de tota la resta de voluntaris i voluntàries. M'he oblidat explicar-vos que abans d'entrar a la Fundació, vàrem conèixer a l'Eva de la botiga (on la mama no volia entrar perque hi ha coses molt boniques i es gasta els calerons). També faltava la Raquel perque era a casa amb la seva nena,la Noa que va néixa una setmaneta abans que jo, i la Diana, que està esperant que neixi la seva Adriana.

I quan em pensava que ja s'havia acabat tot i que tornàvem cap a casa em veig a dalt d'un autobús anant cap a casa de la tieta Ruth. Es que era l'hora de dinar i la tieta va fer un menjar molt bo per a la mama. El cosinet Bernat també hi era, perque havia fet campana de l'escola, mira que comença aviat, jejeje. Em va ensenyar les seves joguines de pirata i ens vàrem fer unes quantes fotos. Més tard va arribar el tiet Jose. I ara sí, com que ja era tard, la mama i jo vàrem marxar cap a casa amb tren. Uff quines aventures, en un sol dia he viatjat en cotxe i per primera vegada en tranvia, autobús i tren. A més, us he de dir que Barcelona és molt gran i hi ha molt soroll, a casa estem més tranquil·letes!

I finalment, vàrem arribar a casa, tan fosc com quan n'havíem sortit. I és clar, jo estava rendida i després de menjar i banyar em vaig quedar KO.

Quants cosinets!!!

Hola,

el diumenge vaig conèixer tota una colla de cosinets de la mama i meus. Són els cosinets de Pineda i la tieta Roser.

Jo tenia molta soneta, perque m'acabava d'adormir, així que no em vaig assabentar de res fins que només quedaven a casa en Josep Maria, la Silvia, en Jan i la tieta Roser. Però la mama em va explicar que els trapelles de'n Pau i en Roger es penjaven del moisés per conèixer-me. Aquests dos petitons varen néixer el mateix dia, quines concidències, oi?

Em varen portar molts regalets, com un gimnàs que ja he estrenat. És molt divertit, tot i que encara sóc petitoneta i no puc fer gaires coses, però ja veureu quan creixi més i em pugui agafar de totes aquestes cosetes que pengen per aquí.

Si aneu mirant a l'entrada de les meves primeres fotos veureu tot l'àlbum actualitzat.

Per cert, avui hem tornat a pesar i m'he engreixat una miqueta. La infermera m'ha dit que estic creixent molt i molt bé. Ja era hora!!!

Xap xap

Hola,

aquest matí he fet xap xap per primera vegada. Hem estrenat la banyera que em van regalar el tiet Jordi i la tieta Pili.

Primer no sabia ben bé què passava, m'han tret tota la roba, però no era al canviador de sempre, sino que erem a una altra habitació més calentoneta i petitona. I de cop i volta em trobo dins d'un líquid calentonet, com quan era dins la panxa de la mama. Quin gustet. Al principi he posat cara de sorpresa, perque no sabia ben bé què passava. La mama em passava una cosa suau pel cos, com quan em rentava com a les gatetes, però ara dins d'això que en diuen aigua. I a més feia molt bona oloreta... els papes m'han explicat que era el sabonet que els Reis em varen portar a casa dels tiets Raül i Montse.
Però la cara de sorpresa ha durat poc. Uns minuts més tard ja era com un peixet i em deixava flotar, ben agafada pel braç de la mama. Però totes les coses bones s'acaben així que m'han tret de la banyera i m'han eixugat. Però encara hi havia una sorpresa més: el papa m'ha posat una cremeta per tot el cos que feia tan bona olor com el sabonet. Ummm que neta i relaxada que he quedat al final.

Ho repetirem demà?

...i la lleteta?

Hola,

fa dies que no us explico res. Aquesta setmana han passat algunes cosetes.

El dilluns mentre la mama em rentava com a les gatetes em va caure aquest cordonet que em penja al mig de la panxolina. Sort, perque em molestava una miqueta. Així que la mama em va explicar que el dimecres ja podríem banyar de veritat i no com fins ara.

I com podeu veure a la foto, el papa i la mama m'han donat una cosa que em poso a la boca i que s'assembla al biberó, però... sabeu què?... no en surt ni una gota de lleteta. I jo vinga xuclar i xuclar com una desesperada, però res de res!!!! Mira que són dolents el papa i la mama.

I ahir vàrem anar a veure a la Pilar, la infermera que em pesa. Doncs resulta que he crescut de llarg, ja faig 49,5 cm., però no peso prou. Des del dimecres de la setmana passada només faig 20 grms. més i, és clar, no és suficient per la meva llargada. Així que ara em desperten cada dues hores per a menjar i el divendres hi hauré de tornar per veure si dóna resultat. La veritat no ho entenc perque jo no paro de xuclar. I això de llevar-me cada dues hores tampoc m'acaba d'agradar perque sóc una mica dormilega. A la mama li costa molt despertar-me quan tinc tanta soneta.

M'oblidava explicar-vos que el diumenge passat vaig conèixer la tia Cocota i el tiet Juan del papa. També viuen a França com els meus cosinets Marilou i Marcelo. L'Ajuntament de Cardedeu també m'ha donat la benvinguda al poble amb un regalet: el pitet i un conte del Follet Verdet, el superheroi cardedeuenc.

Aviat us explicaré com ha anat el meu primer bany!!!

Aujourdhui c'est demain

Hola,

sí, sí avui és demà, tal i com ho sentiu. Ahir va ser un dia molt esgotador (a la foto podeu veure com estàvem el papa i jo al vespre).

Al matí vàrem estar-nos una hora al CAP(la mama dues perque tenia una visita abans que jo arribés). Primer visitant la Pilar, la infermera de pediatria que em va pesar i va explicar als papes un munt de coses. Per a que diguin que els nadons no venim amb llibre d'instruccions. Aquesta era la visita més esperada de la setmana perque m'havia aprimat molt a l'Hospital, però ja us he dit que continuu sent una bona nena i he arribat als 3030 grams. Quina cara de felicitat que feien els papes! Després tota despulladeta em varen fer passar a una altra habitació on ens esperava la Dra. Rubio. Mmmmm.... amb una veu molt dolceta em va fer fer gimnàs, però no m'agrada gens perque em remena molt i fa una mica de pupa. Això de la veu dolceta segur que era per despistar...

I a la tarda em varen venir a visitar els meus cosinets de Perpinyà, el tiet David i la tieta Laurence. I ara entendreu perquè "Aujourdhui c'est demain". Resulta que aquests cosinets que parlen diferent que el papa i la mama, no varen poder venir a conèixer-me el cap de setmana per culpa del vent. Perque si aquí bufava fort, imagineu-vos a Perpinyà i a Portbou amb la tramuntana. I la Marilou tenia tantes ganes de veure'm que cada dia li deien que "demà, demà" i és clar va arribar el dia... Només llevar-se va dir-li a la seva mama: Avui és demà!!!! Mai havia estat tant ben vigilada, cada 2 minuts venia al meu moisés per veure si encara dormia i em cantava la cançó del "Petit Papa Noël". Ufff, quin terratrèmol de cosineta, sort que el seu germanet Marcelo és molt més tranquil. La Marilou em va regalar un dels seus ossets per a que cada dia m'enrecordi d'ella, ja que viu molt lluny d'aquí i no ens podem veure sovint.

I aprofitant que havien vingut aquests cosinets de tant lluny, també va tornar a visitar-me el meu cosinet Bernat i la seva mama Ruth, la yaya Angelita i la tieta Nieves. Un munt de gent!

Hem arribat a casa

Hola,

fa uns dies que no us deia res perque he estat molt enfeinada fent anar de bòlit als papes.
Primer era molt bona nena, fins i tot m'havien de despertar cada tres hores per a menjar perque jo no me n'enrecordava. Però tot d'una vaig començar a demanar teca cada hora i només m'adormia amb alguna coseta a la boca. Al matí següent quan va passar la senyora que em remena de dalt a baix, diu als papes que he perdut massa pes i que necessitaré un complement. Però si jo no paro de menjar! Així que apa, cada dues horetes menjar de la mama i una lleteta amb una xeringa (que us he de dir que no m'agrada gens!). Però com que no he deixat de ser una bona nena del tot, a la nit ja pesava 60 grms. més i al matí 200. Així que va tornar a passar aquella senyora que em fa fer gimnàs i ens va donar permís per marxar cap a casa (que no sé ben bé què vol dir, però el papa i la mama varen semblar molt contents quan varen sentir aquesta paraula: casa).

El que també ha tingut entretinguts al papa i la mama ha estat el vent. Tota la nit bufant i al matí des de la finestra podíem veure arbres a terra, un toldo que havia anat a parar a la finestra del primer pis de l'hospital, una teulada d'uralita a sobre d'un cotxe... El papa va marxa un moment a aquest lloc que en diuen casa i quan va tornar ens va explicar que la carretera de Cardedeu a Granollers estava tallada perque hi havia arbres al mig.

I a les tres de la tarda.... arriba el moment que els papes esperaven: tornen cap a casa! I de cop i volta em trobo vestida amb un abric blanc que em va gran, amb un gorro que té orelletes. I després em lliguen a dins d'una cadireta... potser sí que es pensen que sortiré voltant! Però no s'hi estava tant malament perque jo vaig dormir tot el camí. Uns minuts més tard erem a un lloc nou, però vàrem haver de pujar moltes escales abans d'arribar-hi, sort que a mi em portava el papa... però la pobreta mama va arribar una estona més tard, mira que és lenta!

I finalment, he conegut la meva caseta, el meu llit on puc dormir vigilada pel gosset que em va regalar la cosineta Mireia i tota la resta de bestioles que ens han regalat els amiguets dels papes.

Bé, em sembla que m'agrada això de casa!!!!!

Les primeres fotos

Ja podeu veure les meves primeres fotos...
Paciencia, en vindran mes...

Fotos

Ja soc aquiii!!!!

Hola a tothom. Ja sóc aquí, he arribat a les 9 i 4 minuts d'aquest matí. Només néixer les infermeres ja em deien princesa.
He pesat 2 quilets 920 grams i faig 47 cm de llargada. De moments els papes diuen que em porto molt i molt bé. Aquesta tarda mentre una senyora ens feia proves tots els altres nens ploraven i ploraven, mentre jo m'ho mirava tot divertida.
Aquí fora hi fa una mica de fred, per això m'agrada ser al llit amb la mama, ben calentoneta.
Per cert, com que la mama no es pot moure, el papa ha fet les seves primeres pràctiques de canvi de bolquers, mentre els tiets i la iaia el miraven atentament.
Avui estic coneixent a molta gent: la iaia Fina i l'avi, la iaia Angelita, els tiets Ruth, Jose, Juan Manuel, Nieves, Raül i la tieta Montse i el meu cosinet Bernat.

Ja falta poc

Aquesta tarda la mama i jo hem arribat a l'hospital. Li han posat unes cintes a la panxa amb unes coses per escoltar el meu cor. Després li han mirat la panxolina per dins i han vist que jo continuava en la meva postureta... I és que s'hi està tan bé!
Per sort som les primeres de la llista, així que a les 8 de matí portaran a la mama a un lloc on li faran un tallet per a que jo pugui sortir.
Tinc moltes ganes de veure-us a tots i totes!

"Hola Món"

No, el títol no és el resultat de les meves primeres línies de programació... és que d'aquí a uns dies veuré per primera vegada la cara dels meus papes...

Com ja heu deduït pel nom d'aquest blog, el meu nom és Ona. El meus papes són la Cristina i en Tony.

Per si el papa i la mama no us ho han dit, porto uns mesos asseguda a la panxa de la mama i ja que he agafat la postureta, em fa mandra girar-me (el meu papa diu això tot sovint...). Aixó vol dir que sortiré per un tallet alternatiu que li faran a la meva mama.

Serà exactament el 21 d'aquest mes de gener de 2009 a l'hospital de Granollers (sempre i quan cap llest no em tregui el quiròfan amb l'excusa d'anar d'urgències...)
M'han dit que aquesta data serà la que més vegades es repeteixi durant tota la meva vida...

He fet servir aquest mitjà per a comunicar-me amb vosaltres per això de que els peques som cada vegada més precoços... Bé i escric jo ja que això d'internet se'ls escapa als carrosses dels meus papes...

Bé, si us interessa saber més coses sobre mi, seguiu aquest blog on aniré publicant les novetats més interessants...

Apa adéu