Em diuen que sóc una nena molt riallera, però és que tot fa molta gràcia. La mama, el papa, les iaies, els tiets i tietes, les infermeres,... tothom se'm posa davant i fa carotes i parlen d'una forma molt estranya, em diuen gue, gu. No us podeu imaginar quin ridícul que fan i quin fart de riure que em faig jo quan els veig.
Per cert, he descobert les meves mans i m'agraden molt. Me les miro i me les miro, fins que penso i si me les poso a la boqueta, quin gust tindran?. Però no hi puc ficar el puny sencer, quina llauna!
