Aquest cap de setmana ha estat especial. El divendres quan em vaig llevar el papa encara era a casa, es veu que era festa. Hi havia alguna altra cosa estranya, tot era moviment, la mama i el papa preparaven motxilles amb roba seva i... també meva! A més el dimecres la mama va comprar una banyera inflable. No entenia perquè, jo ja en tinc una. Abans del migdia em vaig trobar amb tot de trastos dins de la furgoneta i apa cap a fer carretera. El papa em va explicar que anàvem cap a Berga, on ens trobaríem amb el tiet David i un grup de senyors i senyores del club de vol lliure de Ceret. També em va dir que abans d'arribar a Berga pararíem a Bellmunt per volar una miqueta, perque es veu que el divendres el temps no era prou bo a Berga.
Una estoneta després vàrem arribar a Bellmunt, que és una muntanyeta prop de Torelló. I allà hi havia una colla de parapentistes i jo vinga buscar al tiet David, però no el trobava. De cop varen assenyalar cap amunt i és que el tiet s'estava ficant dins d'un núvol molt lleig. Mentre jo menjava el papa va volar, però teníem la ràdio posada perque ens pugués parlar. Això està bé, però el papa no l'havia connectada. De cop vàrem sentir que hi havia un parapent que havia "fet una frontal" (sí, sí, parlen així d'estrany) i que havia caigut sobre un arbre. No sabien qui era, però volien el telèfon del papa per saber si era ell. Uns minuts més tard uns nois ens varen venir a buscar per explicar-nos que el papa estava penjat com un fuet d'un arbre, però que estava bé. Així que la mama va agafar la furgoneta i el vàrem anar a buscar. Quan vàrem arribar el papa i en Juan estaven dalt de dos arbres serrant branques per treure la vela. Quan li varen preguntar si estava ferit va dir que sí... a l'amor propi, que no sé ben bé que és. Un cop despenjat el parapent va pujar al cotxe i cap a Berga falta gent. Però encara vàrem fer una altra parada perque es veu que l'Aldrich havia aterrat molt lluny i uns senyors molt amables el varen portar en cotxe fins on érem nosaltres.
Finalment vàrem arribar a Berga, vaja, no bén bé, perque en realitat el poble on estàvem es diu Avià. Allà hi ha una senyora que es diu Teresa que lloga habitacions per dormir i en té un munt perque érem més de 15 ocellets. Com que al restaurant hi havia molt soroll la mama va agafar un entrepà per sopar a l'habitació. Així vàrem poder estar les dues molt tranquil·letes rient i jugant amb la meva granoteta. Va preparar un llit nou molt baixet i amb una reixa al costat per poder-la veure i no tenir por (és que tot era molt diferent i lluny de casa). Però s'hi dormia molt bé en aquest llit amb el matalàs que ens va deixar la iaia Fina i la manteta del tiet Marc quan era petit.
Al matí, després d'un bany a la nova banyera i un bon esmorzar ja tornava a ser a la furgoneta, camí de la Figuerassa per que tots aquest ocellots sense ales puguessin volar. Sabeu què? tots parlaven molt estrany i el papa deia unes coses... "está achinchetao", "fer campa", "avui está flotón", no entenia res. Amb nosaltres varen pujar uns companys de feina del papa, en Diego i la Belén. En Diego volia fer un vol biplaça amb el papa, però al final el va fer amb el tiet David. Millor! així vaig estar molta més estona amb el meu papa. A la tarda varen anar a volar a un lloc que en diuen la "segona Maria" i allà vaig estar esperant que s'enlairessin els paparents sota l'atenta mirada de tres vedelletes. Li tocava fer el vol biplaça a la Belén, però al final no va poder ser. Així que hauran de tornar un altre dia.
.JPG)
I el diumenge tornem-hi, un alre cop cap a la Figuerassa. I després de dinar cap a casa, que bé!!! M'ho he passat molt bé tots aquests dies però ja tenia ganes de tornar a caseta. Abans de marxar quan ens acomiadàvem del tiet i els seus companys, en Jean Gallart m'ha dit que tenia cara de parapentista, jejeje... però encara sóc molt petitoneta per poder volar amb el papa.
