diumenge, 19 d’abril del 2009

Una presa de pèl


El dissabte al matí dormia tan tranquil·la al llitet dels papes somiant amb els angelets, quan de cop i volta obro els ulls i em desperto a un lloc que no havia vist mai. I qui em trobo allà? a la tieta Montse i una colla de senyores amb coses als cabells. I jo amb pijama, quina vergonya! Però la mama que sempre va preparada portava un vestit molt bonic i me'l va posar sobre una camilla com la que té la metgessa. Quan vàrem tornar a l'habitació amb senyores, què em trobo? La tieta Montse amb unes tissores sobre el cap del papa. Noooooooo!!!!! però què fa? Ufff, sort que la mama ja m'ho explicava: la tieta és perruquera i talla els cabells de la gent. Quan va haver acabat de posar més guapo al papa jo ja em preparava per marxar i em trobo de cop i volta embolicada en un superpitet amb gossets i cap per avall. I vinga moure el cap per veure què passava, però només sentia "tris, tras, tris, tras". La tieta m'estava tallant el poc pèl que tinc!