Quin gustet

Mireu quina cara de satisfacció i relax em va quedar ahir després de fer un massatge. La setmana passada em creia que la mama m'havia enganyat amb això dels massatges perque només varen parlar les mames mentre nosaltres menjàvem o dormíem, però no, no m'havia enredat. Ahir quan vàrem arribar a cal metge les altres mames ja estaven ben col·locadetes amb tots els nens i nenes estirats a sobre de matalassos. Així que la mama també va agafar-ne un i hi va posar el canviador, la tovallola i l'oli que vàrem comprar amb el val de Prenatal que ens varen regalar els companys de TGW del papa (Gràcies a tots). Després va venir la part que més m'agrada, que em treguin aquesta roba que molesta tant.

La Merche va agafar un nen que no es movia gens, ni plorava, ni feia res de res perque era un ninot, i va anar explicant a les mames tot el que havien de fer: escalfar l'oli a les mans, posar-les sobre el nostre pit, fer el massatge primer a la panxolina, després a les cames i anar seguint, dir-nos cosetes boniques... Uix, com m'agrada. Però hi havia nens (les nenes no, que som molt bones minyones) que no els va agradar gaire i ploraven i ploraven. Jo els volia tranquil·litzar i els deia cosetes, però no em feien cas. Així que al final per empatia o solidaritat també m'hi vaig posar, a plorar, però només una miqueta. El massatge m'agradava tant i tant, i em va deixar tant relaxada que em vaig fer dos pipinots. Els meus i els de les altres nenes passaven desapercebuts, però amb tant nen allò semblava les fonts de Montjuïc, quins sortidors!!! i totes les mames amb els pantalons i les bruses plenes de pipís.

Però tot el que és bo s'acaba. Així que va arribar l'hora de vestir i jo ja no ho vaig poder resistir més i em vaig quedar adormideta com podeu veure a la foto mentre les mames i la Merche s'explicaven com havia anat la setmana. Tot plegat una horeta de soneta sobre el matalàs, però a casa vaig continuar dormint una horeta i mitja més sense enrecordar-me ni de menjar ni de res de res.

I és clar, com que m'agradarà que em facin un massatge cada dia després de fer xip xap, el papa va aprendre a fer-me'n ahir mateix.

El dimecres vinent ens ensenyaran nous moviments. Que llarga que se'm farà aquesta setmana!!!!

Volare oh oh!

Per acabar un cap de setmana rodó, el diumenge vaig anar a volar amb el papa per primera vegada. No sé si ho sabeu, però el papa vola en parapent i el tiet David també. Diu que quan sigui més gran podré volar amb ell.

Aquest diumenge, com que feia molt solet, el papa va quedar amb el tiet David i uns senyors de club de vol de Ceret per volar a Besalú. Però quan hi arribàvem ens varen trucar per que anéssim cap a Sant Pere de Rodes on es volaria millor. Quants quilòmetres, és la primera vegada que vaig tant en cotxe, millor dit en furgoneta per poder portar el parapent que és molt i molt gros.
La mama i jo ens vàrem haver de quedar a l'alçada del monestir de Sant Pere de Rodes, perque a l'enlairament hi feia molt aire i em podria encostipar. Així que no vaig poder veure com el papa i el tiet s'enlairaven amb el biplaça. Sí, sí varen volar tots dos junts. El cosinet Marcelo ja hi ha volat amb el seu papa perque ell ja és gran. A mi encara em falten uns quants anys per poder ser com ell i volar amb el meu papa.

Més fotos

Quins trapelles!

El dissabte va ser un dia molt emocionant perque vaig conèixer molta gent i uns nens moooooolt trapelles.

A mig matí em varen venir a veures unes amigues de la mama, la Pepi i la Mònica, amb les seves parelles. Em sembla que no tindré gaires problemes per recordar els seus noms, perque tots dos es diuen David, jejeje... Com que el divendres vaig anar de farra tot el dia, el dissabte encara estava una mica cansadeta, així que només em varen veure plorar i plorar.

Després varen venir a dinar la Ibeu, en Nat i dos nens molt macos que es diuen Pablo i Mario. Sabeu què? em diuen tots els noms menys Ona: Laia, Laiona i en Mario em diu Croqueta perque diu que els primers dies dins del meu abric semblava una croqueta. Com que en Pablo i en Mario són més grans que jo i fan trapelleries, en Nat volia canviar-nos. Va dir que se m'emportaria a casa seva i deixaria els dos nens a casa meva. Noooooooo!!!! que ell no té lleteta com la mama!!!!!

Més fotos

Quants nens i nenes!

La mama fa dies que m'explica que anirem a fer massatges amb altres mames i altres nadons, i que m'agradarà molt. Jo ja en tenia moltes ganes i ahir hi vàrem anar. Però, sabeu què! al final no em varen fer cap frega, amb les ganes que jo en tenia... Però tot arribarà.
Com que ahir era el primer dia, el que vàrem fer era conèixer-nos per perdre una mica la vergonya, perque no sé si ho sabeu, però la mama em treurà la roba davant de tothom per fer-me els massatges. Moltes de les mames ja es coneixien perque anaven juntes a classe quan nosaltres érem a la panxolina. I ara hi ha un munt de nens i nenes (sobretot nens, que a mi ja em va bé, jejeje). N'hi havia tants que no recordo el nom de tots: Joan, Arnau, Tiago, Martí, Martina, Rocío, Ada,....
I uns dels darrers dies anirem a la piscina, iupi! Com m'agrada l'aigua. Si ara a la banyera ja faig la sardineta, imagineu-vos dins d'una super-banyera. Més que la sardineta faig la balena: pico tant de peus que ahir vaig mullar a la mama.

Mesiversari

Hola,

sí, sí, ja tinc un mes! I mireu la foto, ja se'm veuen les manetes i la carona dins el meu abric blanc. Com he crescut, oi? El dimarts passat quan em varen pesar, la infermera em va dir que m'havia engreixat 40 grams per dia durant l'última setmana. I per a que es noti que ja començo a ser una mica gran, dormo més a les nits i no em cal menjar cada tres horetes. Ui que contents que s'han posat els papes....

Ahir vàrem anar a casa de la yaya Angelita i el seu gosset, en Wiffi, se'm volia menjar els peuets. Que dolent que és! A més, es posava gelós quan la iaia m'agafava a coll.

I avui hem anat a veure la disfressa de Bella de la cosineta Clàudia a Breda. També han vingut el tiet Marc i la tieta Àngels que m'han regalat un pitet, per a les primeres vegades que el papa em dongui la papilla, que diu "Pare en pràctiques" i porta una L com les dels cotxes.

Ai, ai, ai... la meva panxolina

Aquesta setmana no us he dit res, perque me n'he passat la meitat amb aquesta cara. Cap allà a les 8 o les 9 del vespre començava a posar-la i fins les tres de la matinada. Uff, que poquetes hores que ha dormit la mama.
Em feia mal la panxolina i per això plorava i plorava. Només se'm passava una mica passejant pel passadís de casa. Això sí, era arribar a les dues o les tres de la matinada i la pupa desapareixia tal i com havia arribat.

La meva pediatra em va donar unes gotetes que em prenc amb una cullereta, com una nena gran. I em sembla que m'agraden més que la lleteta perque tenen un gust que la mama m'ha dit que és de maduixeta.

Sabeu què? El dissabte el papa em va regalar un ram molt i molt gros amb un ninot. Val, sí, també era per a la mama....

El dimecres vaig anar a Breda i vaig conèixer molta més gent que m'anava parant pel carrer. També vaig anar a la botiga de la cosineta Susanna... quants llibres i llibretes! Em sembla que m'agradarà anar a visitar-la.

D'excursió

El dijous passat vaig anar d'excursió amb el papa i la mama. Quan vàrem sortir de casa encara era fosc, em sembla que acabaven de posar els carrers, i feia molt fred. Així que els papes em varen embolicar amb aquest abric que em va gran i una manteta. Va passar molta estona fins que vàrem baixar del cotxe, més que quan anem a casa dels avis.

El papa i la mama em varen explicar que aniríem a conèixer als seus companys i companyes de feina. Primer vàrem fer una parada a la feina del tiet Marc. Però com que dormia molt, va venir amb els seus companys a conèixer-me a dins del cotxe, jejeje: em va presentar en Paco, en Riquelme, en Luis i en Rubén.

Després d'una estoneta més en cotxe i un cafetó per al papa (que tenia molta soneta) vàrem arribar a la seva feina. Quanta gent que anava entrant i em deia cosetes: Luca, Andrés, Dani, Laura, Susana, Javier, Marcelo, Magda, Miguel, Paco, Christian, Maita, Diego, Josep, José Antonio, Ramón y Olga. El papa m'ha explicat que faltaven la Begoña i en Luís que ja coneixerem més endavant. I, és clar, amb tanta gent em va venir gana.

Amb la panxolina ben plena, vàrem deixar al papa treballant i la mama i jo varem anar amb tranvia fins a la Fundació, que és on treballa la mama (allà en diuen la Fundi). Uff quantes noies. Només arribar ja estava envoltada i la Inés em va agafar a coll. S'hi estava molt bé als seus braços, així que vaig continuar dormint mentre em portava d'un pis a un altre. Al tercer pis, només entrar, vaig conèixer la Montse, la Duls, la Noelia, la Mònica, l'Anna Muñoz, la Jose i la Marta (que la mama tampoc coneixia), la Bego, la Car, l'Anna Puig, la Nàdia, l'Ignasi, en Jordi Costa, l'Aida i l'Elena (la mama diu que vagi en compte amb aquest parell), també hi havia en Francesc, la Mercè i la Núria i una colla de noies que ajuden a la Nàdia en un treball però no recordo tots els seus noms. I encara faltava més gent... Al quart pis hi vaig conèixer en Xavi, l'Ana Redondo i la Clara. Per cert, en Xavi, el tiet de tots els nens i nenes de la Fundació, avui fa anys! I tornem-hi, a l'ascensor i cap a l'entresol, on vaig passar de braços en braços, primer als de la Carol, l'Ana María, la Marta, en Juan, la Meri, la Maitane i la Rocío. I per acabar vàrem anar al segon pis a conèixer a la Fuensanta, l'Iván i l'Antonio. I de tornada al tercer pis encara no s'havia acabat tot, així que després de menjar una miqueta encara vaig conèixer més gent: l'Alba, l'Ana Belén, en Ferran i quan ja marxàvem en Francesc. Em sembla que encara haurem de tornar un altre dia perque la mama m'ha explicat que em falta gent per conèixer: la Maite Gascó i la Maite Uró, la Montse Marín, la Vanesa, la Mercè, en Raúl i en Jordi, a més de tota la resta de voluntaris i voluntàries. M'he oblidat explicar-vos que abans d'entrar a la Fundació, vàrem conèixer a l'Eva de la botiga (on la mama no volia entrar perque hi ha coses molt boniques i es gasta els calerons). També faltava la Raquel perque era a casa amb la seva nena,la Noa que va néixa una setmaneta abans que jo, i la Diana, que està esperant que neixi la seva Adriana.

I quan em pensava que ja s'havia acabat tot i que tornàvem cap a casa em veig a dalt d'un autobús anant cap a casa de la tieta Ruth. Es que era l'hora de dinar i la tieta va fer un menjar molt bo per a la mama. El cosinet Bernat també hi era, perque havia fet campana de l'escola, mira que comença aviat, jejeje. Em va ensenyar les seves joguines de pirata i ens vàrem fer unes quantes fotos. Més tard va arribar el tiet Jose. I ara sí, com que ja era tard, la mama i jo vàrem marxar cap a casa amb tren. Uff quines aventures, en un sol dia he viatjat en cotxe i per primera vegada en tranvia, autobús i tren. A més, us he de dir que Barcelona és molt gran i hi ha molt soroll, a casa estem més tranquil·letes!

I finalment, vàrem arribar a casa, tan fosc com quan n'havíem sortit. I és clar, jo estava rendida i després de menjar i banyar em vaig quedar KO.