Algunes notícies

Fa temps que no us dic res, però és que he estat molt enfeinada. Us enrecordeu que vaig començar a anar de quatre grapes, patinant una miqueta... doncs ara ja ho domino i fins i tot estic a punt d'aprendre a caminar tota soleta. Sí, sí, us ho podeu ben creuere. He estat practicant molt i molt: a sobre el llit, al menjador, a tot arreu on m'han deixat. I on no m'han deixat també. Perque el papa i la mama em posen una barana al menjador per a que no pugui sortir i jo, que sóc molt espavilada, he après a obrir-la i quan se n'adonen ja sóc a la cuina, jejejeje... o corrent pel passadís.

Girasons

Avui he anat amb la mama al meu primer concert. Ha estat molt divertit. Hi havia uns músics amb roba de colorins que feien moltes tonteries i tocaven instruments que jo no havia vist mai. Només coneixia el piano, que era molt més gran que el meu. Però la mama m'ha dit que fins i tot hi havia instruments que tocava el senyor de la barba que ni ella coneixia.
La música m'agrada molt, jo els mirava molt atentament tot ballant i la mama intentava que aprengués a picar de mans, jejeje. Em sembla que no se n'ha ensortit.

I potser per allò que la música amansa les feres, he dormit més de dues hores quan hem tornat del Centre Cultura.

Espero que tornin aviat a Cardedeu per poder tornar a sentir aquesta música!

Com una daina

Bé, potser és una mica exagerat! Aquesta setmana he començat a moure'm a quatre grapes i potser encara no vaig com una daina... podríem dir que sóc com una mixeta al mig d'una pista de gel, jijiji. Poc a poc, pas a pas, vaig dominant la tècnica, però amb el pijama i el terra de fusta patino una miqueta. Els papes diuen que derrapo i es fan un fart de riure. Però jo continuu, que riguin tant com vulguin. Sort en tinc de la cosineta Clàudia que m'ensenya com es fa. De totes maneres això d'arrossegar-se per terra no em sembla del tot bé, és una mica brut. Estic fent pràctiques per a poder-me aixecar i fer com el cosinet Gerard que va a tot arreu caminant. Ja us aniré explicant com van els meus progressos.

Visca la República independent de l'Ona

Sí, sí, sóc independent. Ja no necessito ni al papa i ni a la mama per menjar, ni per banyar-me a la piscina. Tinc un super flotador que ens va aconseguir la Raquel d'una revista i que va molt i molt bé. A més hem descobert, tard però ja sabem on és, la piscina més millor del món. Mireu al vídeo com vaig piscines, i els tontets dels papes vinga cridar-me per que vagi amb ells. Si, si... que s'ho creuen, ara que puc anar soleta amunt i avall. És la piscina de Llinars i m'agrada molt perque té poqueta aigua i hi ha molta gespa amb ombra. A més hi he fet molts amiguets i amiguetes, perque com que sóc de les més petitonetes de la piscina tots volen venir a jugar amb mi. La mama m'ha dit que l'any que ve hi podrem anar en bicicleta perque hi ha un carril bici fins allà i és un camí molt tranquil·let.

Com m'agrada la verdureta

Doncs, al principi menjar amb cullera no m'agradava gaire. Vaja, no en sabia. Però un cop n'he après... Uns dies després de la fruiteta, la mama em va donar cereals que són molt dolcets i em deixen la panxolina plena per dormir molt i molt bé. I el dia que vaig fer 6 mesos em varen donar una cosa molt diferent, verdureta! i sabeu... és molt més bona que la fruita i els cereals. No em canso mai d'obrir la boca per demanar més i més verdureta. Fins i tot hi ha hagut algun moment que he hagut d'agafar la cullera pel mànec per poder menjar jo soleta, ja que els papes no me'n volien donar més. M'agradaria menjar-ne a totes hores, de verdureta, per això quan em volen donar fruita a la tarda jo tanco la boca ben fort per que no pugui entrar. Però el papa m'enganya amb el biberó per a que l'obri i aprofiten per posar-hi a dins una cullerada ben carregada. I ara la mama n'ha après del papa i m'enganya amb un trosset de melonet ben fresquet. Són més dolents els meus papes!!

N'ha estat capaç

Doncs, sí, la mama n'ha estat capaç. El dia després de donar-me fruiteta i veure que no en sabia gaire de menjar amb cullera, va tornar a preparar-ne un plat ben ple. Era una mica més dolceta, ho reconeixo, però jo ja li vaig dir que no el dia abans.

Així que la mama es posa davant amb el platàs a la mà i comença posar-me una cullerada dins la boca i jo... cap a fora... i ella cap a dins... i jo cap a fora... i ella cap a dins...i jo amb el meu millor somriure obria molt la boca però un cop a dins... cap a fora i així una bona estona. Però, sabeu qui va guanyar? No? Doncs mireu aquesta foto, jejejeje.

Què és això?

Ahir a la tarda, quan em tocava menjar la meva lleteta, vaig començar a veure un moviment una mica estrany. La mama, en comptes d'agafar-me, va entrar a la cuina. Una estona després se sentia sorollet i ella que no sortia. De cop el papa m'agafa i em posa un pitet que diu "Pare en Pràctiques" i m'asseu a l'hamaca. Eps, que està passant, tu no tens lleteta i no veig el biberó!

De cop apareix la mama amb un dels platets que em varen regalar la Marta i en Teo i una cullera. Ui, ui! Uns segons més tard em trobo la cullera dins de la boca amb una cosa que tenia un gust molt estrany. Ecs! Com que no m'acabava d'agradar ho vaig treure cap a fora de la boca. Doncs, sabeu que va fer la mama? Ho va recollir amb la cullera del voltant de la meva boca i altre cop cap a dins. Serà dolenta! i una altra vegada una cullera plena. Que no mama, que no m'agrada! Jo vinga cap a fora! i així vàrem estar negociant una bona estona, fins que vaig guanyar jo i vaig poder veure la meva lleteta! Què s'ha pensat!

Em sembla que em va dir que avui ho tornaríem a provar amb alguna variació. No serà capaç!