Una paraula nova

Sí, sí, el papa i la mama han après una paraula nova. I com em passa a mi quan aprenc a dir un nova cosa, no paren de dir-la: NO facis això, NO agafis allò, NO siguis tan trapella, NO mengis coses del terra. Vinga repetir-ho. Que pesats!!! Com si jo entengués el que diuen!

Entre els núvols

Aquest Nadal he anat de vacances amb el papa i la mama. Però vacances lluny, lluny. Tant i tant llunys que hi hem anat en avió. Jo era la primera vegada que volava, però m'ha agradat. Vaja, em sembla que m'ha agradat perque he dormit gairebé tota l'estona. El dia 21 l'avi ens va recollir a casa molt d'hora, encara hi havia la lluna i jo tenia molta soneta. Així que vaig aprofitar a l'avió per a dormir una estoneta i quan ja erem per sobre els núvols i em vaig despertar, el papa em va deixar anar al passadís a caminar i jugar amb uns altres nens.

La tornada va ser una mica estranya. Els papes em sembla que no saben què es fan. El diumenge a mitja tarda vàrem pujar a la guagua (que es veu que és una autocar) i ens varen portar a l'aeroport. Quan jo ja estava cansada d'anar amunt i avall i els meus pantalons eren negres, ens tornem a enfilar a una guagua i anem a dormi a un hotel diferent. De veritat... el papa i la mama no sabien que no ens tocava agafar l'avió, per això em varen fer estar tota la tarda allà! Però em varen explicar que s'havia anul·lat els nostre vol i que no podríem tornar a casa fins el dilluns.

Finalment el dilluns, després de passar tots els controls de seguretat com podeu veure a la foto, vàrem pujar a l'avió. Jo sí que em vaig posar ben còmoda sobre la mama i a dormir fins que em varen despertar per prendre un biberó quan l'avió ja tocava terra a Barcelona.

Però no només he anat amb avió, no. També he provat la guagua i el vaixell. Uff, aquest ja no fa tant gràcia, les onades et fan anar amunt i avall, amunt i avall, que al principi fan dormir una miqueta, però després tens una coseta rara a la panxolina que també va amunt i avall.

Algunes notícies

Fa temps que no us dic res, però és que he estat molt enfeinada. Us enrecordeu que vaig començar a anar de quatre grapes, patinant una miqueta... doncs ara ja ho domino i fins i tot estic a punt d'aprendre a caminar tota soleta. Sí, sí, us ho podeu ben creuere. He estat practicant molt i molt: a sobre el llit, al menjador, a tot arreu on m'han deixat. I on no m'han deixat també. Perque el papa i la mama em posen una barana al menjador per a que no pugui sortir i jo, que sóc molt espavilada, he après a obrir-la i quan se n'adonen ja sóc a la cuina, jejejeje... o corrent pel passadís.

Girasons

Avui he anat amb la mama al meu primer concert. Ha estat molt divertit. Hi havia uns músics amb roba de colorins que feien moltes tonteries i tocaven instruments que jo no havia vist mai. Només coneixia el piano, que era molt més gran que el meu. Però la mama m'ha dit que fins i tot hi havia instruments que tocava el senyor de la barba que ni ella coneixia.
La música m'agrada molt, jo els mirava molt atentament tot ballant i la mama intentava que aprengués a picar de mans, jejeje. Em sembla que no se n'ha ensortit.

I potser per allò que la música amansa les feres, he dormit més de dues hores quan hem tornat del Centre Cultura.

Espero que tornin aviat a Cardedeu per poder tornar a sentir aquesta música!

Com una daina

Bé, potser és una mica exagerat! Aquesta setmana he començat a moure'm a quatre grapes i potser encara no vaig com una daina... podríem dir que sóc com una mixeta al mig d'una pista de gel, jijiji. Poc a poc, pas a pas, vaig dominant la tècnica, però amb el pijama i el terra de fusta patino una miqueta. Els papes diuen que derrapo i es fan un fart de riure. Però jo continuu, que riguin tant com vulguin. Sort en tinc de la cosineta Clàudia que m'ensenya com es fa. De totes maneres això d'arrossegar-se per terra no em sembla del tot bé, és una mica brut. Estic fent pràctiques per a poder-me aixecar i fer com el cosinet Gerard que va a tot arreu caminant. Ja us aniré explicant com van els meus progressos.

Visca la República independent de l'Ona

Sí, sí, sóc independent. Ja no necessito ni al papa i ni a la mama per menjar, ni per banyar-me a la piscina. Tinc un super flotador que ens va aconseguir la Raquel d'una revista i que va molt i molt bé. A més hem descobert, tard però ja sabem on és, la piscina més millor del món. Mireu al vídeo com vaig piscines, i els tontets dels papes vinga cridar-me per que vagi amb ells. Si, si... que s'ho creuen, ara que puc anar soleta amunt i avall. És la piscina de Llinars i m'agrada molt perque té poqueta aigua i hi ha molta gespa amb ombra. A més hi he fet molts amiguets i amiguetes, perque com que sóc de les més petitonetes de la piscina tots volen venir a jugar amb mi. La mama m'ha dit que l'any que ve hi podrem anar en bicicleta perque hi ha un carril bici fins allà i és un camí molt tranquil·let.

Com m'agrada la verdureta

Doncs, al principi menjar amb cullera no m'agradava gaire. Vaja, no en sabia. Però un cop n'he après... Uns dies després de la fruiteta, la mama em va donar cereals que són molt dolcets i em deixen la panxolina plena per dormir molt i molt bé. I el dia que vaig fer 6 mesos em varen donar una cosa molt diferent, verdureta! i sabeu... és molt més bona que la fruita i els cereals. No em canso mai d'obrir la boca per demanar més i més verdureta. Fins i tot hi ha hagut algun moment que he hagut d'agafar la cullera pel mànec per poder menjar jo soleta, ja que els papes no me'n volien donar més. M'agradaria menjar-ne a totes hores, de verdureta, per això quan em volen donar fruita a la tarda jo tanco la boca ben fort per que no pugui entrar. Però el papa m'enganya amb el biberó per a que l'obri i aprofiten per posar-hi a dins una cullerada ben carregada. I ara la mama n'ha après del papa i m'enganya amb un trosset de melonet ben fresquet. Són més dolents els meus papes!!