Hem arribat a casa

Hola,

fa uns dies que no us deia res perque he estat molt enfeinada fent anar de bòlit als papes.
Primer era molt bona nena, fins i tot m'havien de despertar cada tres hores per a menjar perque jo no me n'enrecordava. Però tot d'una vaig començar a demanar teca cada hora i només m'adormia amb alguna coseta a la boca. Al matí següent quan va passar la senyora que em remena de dalt a baix, diu als papes que he perdut massa pes i que necessitaré un complement. Però si jo no paro de menjar! Així que apa, cada dues horetes menjar de la mama i una lleteta amb una xeringa (que us he de dir que no m'agrada gens!). Però com que no he deixat de ser una bona nena del tot, a la nit ja pesava 60 grms. més i al matí 200. Així que va tornar a passar aquella senyora que em fa fer gimnàs i ens va donar permís per marxar cap a casa (que no sé ben bé què vol dir, però el papa i la mama varen semblar molt contents quan varen sentir aquesta paraula: casa).

El que també ha tingut entretinguts al papa i la mama ha estat el vent. Tota la nit bufant i al matí des de la finestra podíem veure arbres a terra, un toldo que havia anat a parar a la finestra del primer pis de l'hospital, una teulada d'uralita a sobre d'un cotxe... El papa va marxa un moment a aquest lloc que en diuen casa i quan va tornar ens va explicar que la carretera de Cardedeu a Granollers estava tallada perque hi havia arbres al mig.

I a les tres de la tarda.... arriba el moment que els papes esperaven: tornen cap a casa! I de cop i volta em trobo vestida amb un abric blanc que em va gran, amb un gorro que té orelletes. I després em lliguen a dins d'una cadireta... potser sí que es pensen que sortiré voltant! Però no s'hi estava tant malament perque jo vaig dormir tot el camí. Uns minuts més tard erem a un lloc nou, però vàrem haver de pujar moltes escales abans d'arribar-hi, sort que a mi em portava el papa... però la pobreta mama va arribar una estona més tard, mira que és lenta!

I finalment, he conegut la meva caseta, el meu llit on puc dormir vigilada pel gosset que em va regalar la cosineta Mireia i tota la resta de bestioles que ens han regalat els amiguets dels papes.

Bé, em sembla que m'agrada això de casa!!!!!