El dissabte passat vaig fer 2 mesos, així que el divendres em va tocar passar la revisió. La doctora diu que estic creixent molt i molt bé. Sóc llarga com un dia sense pa, 56 cm. i peso 4,650 Kg. Com la primera vegada, em varen treure la roba i vinga gira cap aquí i cap allà i mou els braços i el cap, ufff què cansat això de fer gimnàs davant d'aquesta senyora. Però jo tan tranquil·la, un "ue" i ja està. Es que m'agrada que em remenin.
I quan ja creia que s'havia acabat tot em diuen que passi a una altra sala per veure a la infermera. I resulta que no era ni la Pilar ni la Carme, no la coneixia de res i, és clar, em vaig posar a plorar. Però no em feia res i li va dir a la mama que em donés el menjar si tenia gana. I jo tant tranquil·la, mama que mamaràs i de cop i volta... zas! sento una punxada a la cuixa i veig a la infermera amb una xeringa a la mà. I com que feia mal vaig tornar a concentrar-me en el menjar i un altre cop... nyaca, una punxada a l'altra cuixa. Resulta que donar-me el menjar era una estratègia per posar-me les vacunes dels dos mesos a traïció i que amb l'efecte sorpresa no protestés tant. Però jo m'he gravat la cara de la infermera i la propera vegada no m'enredarà, no!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada