El barri de l'estalvi, on visc, està en peu de guerra amb l'Ajuntament, perque no els agraden les obres de millora del carrer i tots els terrats tenen llençols penjats amb lemes de protesta. Doncs jo també m'he decidit a manifestar-me i penjaré un cartell al meu terrat que digui "NO VOLEM BIBERONS".
Sé que de petita n'havia pres de biberons, però ara fa temps que m'he acostumat a la bona vida i a veure lleteta calentoneta de la mama que és molt més suau que una goma. Sembla mentida que els papes no ho entenguin! Ara us explicaré que em va fer la dolenta de la mama la setmana passada. El dijous a mig matí em va portar a casa de la tieta Ruth i després de donar-me el menjar va desaparèixer, tal i com ho sentiu, em va abandonar allà. Que jo me l'estimo molt a la tieta, però passava l'estona i la mama no tornava. Vaig plorar i plorar, perque sempre que ploro ella ve a fer-me petonets, però res, ni rastre de la mama. Fins que vaig caure rendida de tant esforç i em vaig adormir. I quan em vaig despertar tenia ganota, així que vaig tornar a cridar a la mama però no venia, i en comptes d'ella va aparèixer una cosa freda a la meva boca. Ecs! i jo vinga plorar i plorar i cridar a la mama i res. Quina desesperació, però al final va aparèixer. Bé!, no m'havia abandonat i vaig poder menjar la mar de bé.
Doncs no n'han tingut prou amb aquesta tortura que tant ella com el papa s'han passat tot el cap de setmana intentant donar-me biberons. Com els hi he de dir que no m'agraden. No sé a què ve aquesta tossuderia, m'ensumo que d'aquí a poc en passarà alguna...
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada