El divendres a la tarda la mama em va portar a veure a la Pilar, la meva infermera. Ella sempre m'havia pesat i mesurat i em deia cosetes molt boniques, així que jo estava la mar de tranquil·la.
Quan vàrem entrar no em va fer despullar, que estrany!, perque la Pilar volia explicar una cosa a la mama i potser després, si jo plorava, seria més complicat. Però no entenia per què hauria de plorar només per pesar-me, quines coses té la Pilar!!!! I va arribar l'hora de treure la robeta i posar a la balança, que feia molt riure perque la Pilar em recordava que quan era un bolet petitonet semblava que no vulgués engreixar-me. Doncs, ara sí! Ja faig 62 cm. de llarg i 6 kg. i 300 grams!!!!! I això que la matí havia fet tanta i tanta caca que va acabar sobre l'hamaca i en un bassal a terra de casa de la tieta. Us imagineu si m'arriben a pesar abans!!!! Jejejeje
I llavors la Pilar li diu a la mama que encara no em vesteixi del tot, que només em posi la camisa. Però si allà dins no hi feia calor com al carrer!? I la mama em dóna el menjar, però si no tinc gana mama!!! i abans de poder entendre què estava passant... NYACA!... una punxada a la cuixa. La veritat és que aquesta vegada em va agafar tant de sorpresa que no em vaig ni queixar. La Pilar tota contenta ho va escriure en un paper. Ara sé perque es pensaven que ploria i no li podrien explicar a la mama com fer-me les farinetes. Però ara ja sé que la Pilar també és una traïdora, mmmmm.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada