Les pacients

El diumenge va ser una mica avorrit. La Pepa i jo ens vàrem passar tot el dia a casa, gairebé tota l'estona dormint: una mica d'apiretal i al llit, apiretal i al llit. Amb els plans que jo havia fet... M'hagués agradar portar de passeig a la Pepa en bici, vaja que el papa i la mama ens portessin de passeig que jo encara no sé anar en bici. Després haguéssim anat al parc a gronxar-nos i baixar pel tobogan, li hagués presentat els meus amiguets i amiguetes de Cardedeu, l'Arnau, l'Aleix, la Martina, l'Adrià,... Però no va poder ser.

I el dilluns, en comptes d'anar a l'escola, vàrem haver d'anar a veure a la Doctora Rubio. A la foto ens podeu veure a les dues esperant molt pacients el nostre torn. La millor part va ser que la resta del dia el vàrem passar a casa de la iaia!!!

Anar a l'escola és molt i molt divertit, però de moment no em prova gaire perque cada setmana em poso una mica malaltona.

Però ara ja estic bé i hem tornat totes dues a l'escola. Per cert, no ho digueu a la mama però estem preparant una sorpresa amb la Meri!!!!!

La festa petita de Breda

El dissabte era la festa petita de Breda, la festa de l'Ajust. Em vaig passar mig matí explicant-li a la Marieta Pepa que aniríem a casa dels avis i faríem un menjar de festa, després podríem anar a veure la fira d'entitats i ens ho passaríem molt i molt bé. Però de cop i volta vaig començar a tenir una soneta una mica sospitosa i sí...tornava a tenir febre. La marieta molt pacient em va fer molta companyia fins que va ser hora d'anar a dinar a casa dels avis. I cap allà que vàrem anar, però després de les postres i una migdiada, apa cap a casa a descansar. Quin avorriment. Perque a més els tiets i els cosinets Clàudia i Gerard sí que varen anar a fer un passeig.

El millor de tot és que la Pepa ha descobert les lioneses i a la molt llaminera li han agradat molt. Tant o més que a mi!

La marieta Pepa

A l'escola tenim una mascota que es diu Pepa i és una marieta molt i molt simpàtica. Per a que el cap de setmana no estigui soleta als Patums i Memas, un nen o una nena se l'emporta a casa. I aquest cap de setmana m'ha tocat a mi.

El divendres quan vaig sortir de l'escola tenia una mica de febre i la pobra Pepa ja es veia fent d'infermera una altra vegada. Però jo no em trobava molt malament, així que el papa ens va portar a comprar una sorpresa per a la mama perque era Sant Jordi. Es una festa molt xula, ja m'enrecordo de l'any passat, quan la mama em va comprar un llibre. Així que vaig pensar que aquest any potser també tindria un regalet. De moment el papa ens va comprar a la Pepa i a mi una rosa de llaminadura i a la mama un llibre. Però la mama no arribava mai a casa. Ahhh és veritat estava venent les roses que fan les noies de la India!

Quan vaig anar a dormir la mama encara no havia arribat, així que li vàrem deixar el llibre amagat dins del llit i no va poder conèixer a la Pepa fins dissabte al matí.

I sí ens va comprar un llibre per a mi i un per a la Pepa, a més d'una rosa!

Pàtums i Memas

Però a banda de caminar han passat més coses. Ara cada matí ja no vaig a casa dels tiets i el cosinet Bernat. Ara vaig a l'escola, a la classe de les marietes. És un lloc molt divertit, on aprenc moltes cosetes, jugo amb altres nens i nenes: en Genís, la Valentina, en Juan Manuel, en Teo, la Gabriela,... i la meva senyoreta LA MERI. La Meri és molt dolceta i molt simpàtica i em cuida molt i molt bé. A més m'agrada molt perque em posa la musiqueta de la Dàmaris Gelabert.

A més a l'escola, hi ha un munt de joguines: boletes, motos, una caseta,... A mi m'agrada molt anar-hi, però al matí quan el papa em deixa vaig una mica la ploramiques, però només és per a fer-li una mica de llàstima, jejeje. I a la tarda em ve a buscar la mama, després pugem al tranvia i anem a buscar al papa a la feina i... cap a casa.

La veritat és que això d'anar a l'escola és molt cansat. Quan arribo a casa tinc molta soneta, molta i molta.

Sense parar

Hola a tothom,

fa mols dies que no us dic res, però és que han passat moltes i moltes coses. Ja fa uns mesos que estic enfeinada perque... JA SÉ CAMINAR. Jo no ho sabia que això de caminar era tan xulo. Ara vaig a tot arreu i no paro ni un segon. El papa i la mama van tot el dia darrera meu, jejeje.

En vaig aprendre a mitjans de febrer. Bé, abans ja caminava una miqueta, però no m'atrevia a fer gaire tros soleta, uix i si queia? Doncs, bé resulta que a principis de febrer la mama em va abandonar. Sí com ho sentiu, va marxar 10 dies, DEU, a la India a treballar. I el papa i jo, aquí solets com dos mussolets. Aquesta me la tinc apuntada!

Doncs va ser quan la mama va tornar, i es va agafar un dia de festa per a fer-se perdonar, que vaig aprendre a caminar molt tros jo soleta. La veritat és que vaig tenir una bona motivació. Els papes em tancaven al menjador amb una portera de fusta per a que no remenés i intentant escapar-me vaig veure que si ho feia caminant arribava més lluny abans no em caçaven de nou. Jejeje, es que com veieu cada vegada sóc més entremaliada!

I ara ja vaig amunt i avall, a vegades fins i tot pujo les escales agafada de la mà de la mama o del papa. A veure si m'atrapeu!

Els Reis de l'Orient

El dia 1 de gener, després de menjar amb tots els cosinets, cosinetes, tiets i tietes vàrem anar a Breda a portar la carta al Patge. Resulta que és un senyor amb una barba més llarga que la del tiet Josep que fa d'ajudant dels Reis d'Orient. Recull les cartes de tots els nens i nenes i les porta al Reis per a que el dia 5 passin per casa a deixar-nos regalets. Però m'han explicat que només porten regals a aquells que han sigut bons minyons. A que jo sóc bona minyona?
Com que jo no sabia molt bé com funcionava això, perque és el meu primer Nadal, la meva cosineta Clàudia va agafar-me la carta i la va donar al patge, tot explicant-li que jo era molt bona nena però massa petita per a poder-li donar la carta soleta.

I finalment, va arribar el dia 5 i jo dec ser molt bona nena, no com diuen els papes, perque em varen portar moltes joguines i calerons i robeta i, i, i...

Quan tornaran a venir els Reis de l'Orient?

Els meus cosinets

El dia 1 de gener els papes em varen portar a Breda, però després de recollir a la iaia vam continuar carretera amunt. Fins i tot vàrem passar de llarg la casa de la iaia Mercè. Doncs resulta que després de fer uns quants revolts vam arribar a Riells que és on vivia la iaia quan era petita. I allà al restaurant, que era la casa de la iaia, ens esperaven tota una colla de tiets i cosinets Formiga. Quin escàndol, tots xerrant i explicant coses i els petits que ens ho miràvem amb una cara de no saber què estava passant. I vinga fer-nos fotos... menjant, dormint al cotxet, tots els més petitons a terra asseguts, tots els grans i els petits a fora pelant-nos de fred.... En aquesta foto podeu veure els néts i besnets de la iaia Mercè. A que som una bona colla?!

Una paraula nova

Sí, sí, el papa i la mama han après una paraula nova. I com em passa a mi quan aprenc a dir un nova cosa, no paren de dir-la: NO facis això, NO agafis allò, NO siguis tan trapella, NO mengis coses del terra. Vinga repetir-ho. Que pesats!!! Com si jo entengués el que diuen!

Entre els núvols

Aquest Nadal he anat de vacances amb el papa i la mama. Però vacances lluny, lluny. Tant i tant llunys que hi hem anat en avió. Jo era la primera vegada que volava, però m'ha agradat. Vaja, em sembla que m'ha agradat perque he dormit gairebé tota l'estona. El dia 21 l'avi ens va recollir a casa molt d'hora, encara hi havia la lluna i jo tenia molta soneta. Així que vaig aprofitar a l'avió per a dormir una estoneta i quan ja erem per sobre els núvols i em vaig despertar, el papa em va deixar anar al passadís a caminar i jugar amb uns altres nens.

La tornada va ser una mica estranya. Els papes em sembla que no saben què es fan. El diumenge a mitja tarda vàrem pujar a la guagua (que es veu que és una autocar) i ens varen portar a l'aeroport. Quan jo ja estava cansada d'anar amunt i avall i els meus pantalons eren negres, ens tornem a enfilar a una guagua i anem a dormi a un hotel diferent. De veritat... el papa i la mama no sabien que no ens tocava agafar l'avió, per això em varen fer estar tota la tarda allà! Però em varen explicar que s'havia anul·lat els nostre vol i que no podríem tornar a casa fins el dilluns.

Finalment el dilluns, després de passar tots els controls de seguretat com podeu veure a la foto, vàrem pujar a l'avió. Jo sí que em vaig posar ben còmoda sobre la mama i a dormir fins que em varen despertar per prendre un biberó quan l'avió ja tocava terra a Barcelona.

Però no només he anat amb avió, no. També he provat la guagua i el vaixell. Uff, aquest ja no fa tant gràcia, les onades et fan anar amunt i avall, amunt i avall, que al principi fan dormir una miqueta, però després tens una coseta rara a la panxolina que també va amunt i avall.

Algunes notícies

Fa temps que no us dic res, però és que he estat molt enfeinada. Us enrecordeu que vaig començar a anar de quatre grapes, patinant una miqueta... doncs ara ja ho domino i fins i tot estic a punt d'aprendre a caminar tota soleta. Sí, sí, us ho podeu ben creuere. He estat practicant molt i molt: a sobre el llit, al menjador, a tot arreu on m'han deixat. I on no m'han deixat també. Perque el papa i la mama em posen una barana al menjador per a que no pugui sortir i jo, que sóc molt espavilada, he après a obrir-la i quan se n'adonen ja sóc a la cuina, jejejeje... o corrent pel passadís.

Girasons

Avui he anat amb la mama al meu primer concert. Ha estat molt divertit. Hi havia uns músics amb roba de colorins que feien moltes tonteries i tocaven instruments que jo no havia vist mai. Només coneixia el piano, que era molt més gran que el meu. Però la mama m'ha dit que fins i tot hi havia instruments que tocava el senyor de la barba que ni ella coneixia.
La música m'agrada molt, jo els mirava molt atentament tot ballant i la mama intentava que aprengués a picar de mans, jejeje. Em sembla que no se n'ha ensortit.

I potser per allò que la música amansa les feres, he dormit més de dues hores quan hem tornat del Centre Cultura.

Espero que tornin aviat a Cardedeu per poder tornar a sentir aquesta música!

Com una daina

Bé, potser és una mica exagerat! Aquesta setmana he començat a moure'm a quatre grapes i potser encara no vaig com una daina... podríem dir que sóc com una mixeta al mig d'una pista de gel, jijiji. Poc a poc, pas a pas, vaig dominant la tècnica, però amb el pijama i el terra de fusta patino una miqueta. Els papes diuen que derrapo i es fan un fart de riure. Però jo continuu, que riguin tant com vulguin. Sort en tinc de la cosineta Clàudia que m'ensenya com es fa. De totes maneres això d'arrossegar-se per terra no em sembla del tot bé, és una mica brut. Estic fent pràctiques per a poder-me aixecar i fer com el cosinet Gerard que va a tot arreu caminant. Ja us aniré explicant com van els meus progressos.

Visca la República independent de l'Ona

Sí, sí, sóc independent. Ja no necessito ni al papa i ni a la mama per menjar, ni per banyar-me a la piscina. Tinc un super flotador que ens va aconseguir la Raquel d'una revista i que va molt i molt bé. A més hem descobert, tard però ja sabem on és, la piscina més millor del món. Mireu al vídeo com vaig piscines, i els tontets dels papes vinga cridar-me per que vagi amb ells. Si, si... que s'ho creuen, ara que puc anar soleta amunt i avall. És la piscina de Llinars i m'agrada molt perque té poqueta aigua i hi ha molta gespa amb ombra. A més hi he fet molts amiguets i amiguetes, perque com que sóc de les més petitonetes de la piscina tots volen venir a jugar amb mi. La mama m'ha dit que l'any que ve hi podrem anar en bicicleta perque hi ha un carril bici fins allà i és un camí molt tranquil·let.

Com m'agrada la verdureta

Doncs, al principi menjar amb cullera no m'agradava gaire. Vaja, no en sabia. Però un cop n'he après... Uns dies després de la fruiteta, la mama em va donar cereals que són molt dolcets i em deixen la panxolina plena per dormir molt i molt bé. I el dia que vaig fer 6 mesos em varen donar una cosa molt diferent, verdureta! i sabeu... és molt més bona que la fruita i els cereals. No em canso mai d'obrir la boca per demanar més i més verdureta. Fins i tot hi ha hagut algun moment que he hagut d'agafar la cullera pel mànec per poder menjar jo soleta, ja que els papes no me'n volien donar més. M'agradaria menjar-ne a totes hores, de verdureta, per això quan em volen donar fruita a la tarda jo tanco la boca ben fort per que no pugui entrar. Però el papa m'enganya amb el biberó per a que l'obri i aprofiten per posar-hi a dins una cullerada ben carregada. I ara la mama n'ha après del papa i m'enganya amb un trosset de melonet ben fresquet. Són més dolents els meus papes!!

N'ha estat capaç

Doncs, sí, la mama n'ha estat capaç. El dia després de donar-me fruiteta i veure que no en sabia gaire de menjar amb cullera, va tornar a preparar-ne un plat ben ple. Era una mica més dolceta, ho reconeixo, però jo ja li vaig dir que no el dia abans.

Així que la mama es posa davant amb el platàs a la mà i comença posar-me una cullerada dins la boca i jo... cap a fora... i ella cap a dins... i jo cap a fora... i ella cap a dins...i jo amb el meu millor somriure obria molt la boca però un cop a dins... cap a fora i així una bona estona. Però, sabeu qui va guanyar? No? Doncs mireu aquesta foto, jejejeje.

Què és això?

Ahir a la tarda, quan em tocava menjar la meva lleteta, vaig començar a veure un moviment una mica estrany. La mama, en comptes d'agafar-me, va entrar a la cuina. Una estona després se sentia sorollet i ella que no sortia. De cop el papa m'agafa i em posa un pitet que diu "Pare en Pràctiques" i m'asseu a l'hamaca. Eps, que està passant, tu no tens lleteta i no veig el biberó!

De cop apareix la mama amb un dels platets que em varen regalar la Marta i en Teo i una cullera. Ui, ui! Uns segons més tard em trobo la cullera dins de la boca amb una cosa que tenia un gust molt estrany. Ecs! Com que no m'acabava d'agradar ho vaig treure cap a fora de la boca. Doncs, sabeu que va fer la mama? Ho va recollir amb la cullera del voltant de la meva boca i altre cop cap a dins. Serà dolenta! i una altra vegada una cullera plena. Que no mama, que no m'agrada! Jo vinga cap a fora! i així vàrem estar negociant una bona estona, fins que vaig guanyar jo i vaig poder veure la meva lleteta! Què s'ha pensat!

Em sembla que em va dir que avui ho tornaríem a provar amb alguna variació. No serà capaç!

Ja fa un mes!

Ja fa un mes que cada dia és igual:

Cada matí sona el despertador a les 6, però no li faig cas, i sento a la mama que es lleva fent tentines per anar cap a la dutxa. Quan ja fa bona oloreta i està fresqueta em desperta poc a poquet i em toca a mi anar amb el culet ben net. I després bé el millor, a menjar!
I a partir d'aquí comencen les presses. Mentre jo estic fent el ronso al llit, la mama i el papa vinga amunt i avall vestint-se, acabant de preparar la bossa amb les meves coses, la seva bossa per treure llet durant el dia, les carmanyoles amb el dinar,... i de cop em trobo dins de la motxilla baixant les escales. I uns minuts més tard ja som a dins del cotxe camí de Barcelona a casa de la tieta.

Quan arribo a casa de la tieta ja puc descansar, però és clar, de tantes presses i el camí fins a Barcelona,... em ve ganota, així que demano el biberó. Després anem a portar al cosinet Bernat a l'escola i a fer compres, al migdia l'anem a recollir, el tornem a portar i a la tarda un altre cop l'anem a buscar.
I finalment, arriba el moment: la mama apareix per la porta amb el menjar de veritat! s'han acabat els biberons fins demà! Una estona després arriba el papa, recollim totes les bosses i marxem en cotxe cap a casa.
Quan arribem a casa, mentre la mama prepara el dinar del dia següent i el sopar, el papa em banya. Quan estic ben fresqueta, menjo i la mama em porta a dormir. Ummm que bé que s'hi està al llit dels papes!
I al matí següent: repetim!

Però hi ha dos dies que són diferents. Es diuen dissabte i diumenge, perque cada dia té un nom. Aquests dies em puc llevar a l'hora que vull, o sigui quan se m'acaba la soneta, i després d'esmorzar ens quedem a casa tranquil·lets, el papa, la mama i jo!!!!

M'han tornat a enredar!

El divendres a la tarda la mama em va portar a veure a la Pilar, la meva infermera. Ella sempre m'havia pesat i mesurat i em deia cosetes molt boniques, així que jo estava la mar de tranquil·la.
Quan vàrem entrar no em va fer despullar, que estrany!, perque la Pilar volia explicar una cosa a la mama i potser després, si jo plorava, seria més complicat. Però no entenia per què hauria de plorar només per pesar-me, quines coses té la Pilar!!!! I va arribar l'hora de treure la robeta i posar a la balança, que feia molt riure perque la Pilar em recordava que quan era un bolet petitonet semblava que no vulgués engreixar-me. Doncs, ara sí! Ja faig 62 cm. de llarg i 6 kg. i 300 grams!!!!! I això que la matí havia fet tanta i tanta caca que va acabar sobre l'hamaca i en un bassal a terra de casa de la tieta. Us imagineu si m'arriben a pesar abans!!!! Jejejeje
I llavors la Pilar li diu a la mama que encara no em vesteixi del tot, que només em posi la camisa. Però si allà dins no hi feia calor com al carrer!? I la mama em dóna el menjar, però si no tinc gana mama!!! i abans de poder entendre què estava passant... NYACA!... una punxada a la cuixa. La veritat és que aquesta vegada em va agafar tant de sorpresa que no em vaig ni queixar. La Pilar tota contenta ho va escriure en un paper. Ara sé perque es pensaven que ploria i no li podrien explicar a la mama com fer-me les farinetes. Però ara ja sé que la Pilar també és una traïdora, mmmmm.

M'ho ensumava...

...que en passaria alguna de grossa.
El dimecres passat la mama em va despertar molt aviat, tant que encara era fosc. Mig adormida vaig menjar i després només sentia que corredisses i els papes molt atrafegats. Una estona més tard, era dins del cotxe amb tot de bosses, el papa i la mama. Anàvem a casa de la tieta Ruth. La mama em va fer un petó i ja no la vaig veure més, així que jo la vaig cridar com ho faig sempre que vull que vingui, però res de res, allà només hi havia la tieta i el meu cosinet Bernat. I jo vinga plorar i plorar per que vingués la mama i ella sense aparèixer. Passada una estona, després d'acompanyar a en Bernat a un lloc que en diuen escola, la tieta Ruth em va voler donar un biberó! Però, que no ho sap que no m'agraden i que a més sóc la presidenta de la Plataforma antibiberons!? jo volia la mama, però ella no em sentia. Doncs, què havia de fer? dormir, perque segur que la mama hi seria quan em despertés. Però no, no hi va ser, només i havia la tieta i un altre biberó.
A les 4 de la tarda ja no vaig poder més, perque la meva panxolina feia molt soroll, així que vaig menjar amb el biberó.... quin remei. Finalment la mama va arribar a les 6. Però jo estava tant enfadada que vaig posar cara d'ofesa fent veure que ni la coneixia. Què es pensa!!! Al papa si que li vaig fer molts riures quan va arribar, perque ell no és tant dolent com la mama que em va deixar sola tot el dia.
Però no us penseu que la mamà em demanés perdó, no... resulta que el dijous i el divendres em va fer el mateix!!! i em sembla que m'hi hauré d'anar acostumant perque cada dia serà igual. Aquesta mama...

Com peixet a l'aigua

El dilluns va ser un dia mooooolt intens. La mama em va despertar abans que se m'acabés la soneta i després de menjar vàrem sortir corrents cap a Granollers. Com que arribàvem amb el temps molt just a la visita no va treure el cotxet de dins del cotxe, així que em va portar a coll per tot l'Hospital: del mostrador a la consulta, de la consulta al mostrador de recepció i d'aquí al de radiologia, després seguint una línia groga fins una sala molt estranya on la mama es va posar un davantal blau, un altre cop a la consulta i de nou a recepció i torna cap a la recepció de radiologia i per fi al cotxe. I quan ja creia que anàvem a casa, resulta que la mama passa de llarg la porta! i on acabo? doncs a un lloc nou que no coneixia de res.

Pel camí ens vàrem trobar l'Arnau i la seva mama i a l'arribar hi havia l'Eric també amb la seva mama. I de cop i volta miro cap a un costat i veig una peixera amb els meus amiguets: la Martina, l'Adrià, en Martí, l'Àlex,... Ah, és veritat, la mama feia dies que em deia que aniríem a la piscina i poca estona després ja em veieu a mi dins de l'aigua amb bolquers i tot. Ole, ole amb el que m'agrada a mi la banyera i aquesta era molt i molt gran. Vaig fer el caballet, passejava amb el culete que flotava i fins i tot vaig anar per sota l'aigua. Però de cop i volta ja tornava a ser fora. Aix, tant bé que m'ho estava passant. I sabeu qui em vigilava des de fora? el meu papa!

Però el dia encara no s'havia acabat i després de dinar, torna una altra vegada al cotxe i cap a casa de la tieta Ruth a Barcelona. Jo ja fa dies que ho vaig dir, en passarà alguna de grossa. Però vaja, estava tant cansada que vaig dormir toooooootaaaa la tarda.

Fotos de la piscina