diumenge, 19 d’abril del 2009

Una presa de pèl


El dissabte al matí dormia tan tranquil·la al llitet dels papes somiant amb els angelets, quan de cop i volta obro els ulls i em desperto a un lloc que no havia vist mai. I qui em trobo allà? a la tieta Montse i una colla de senyores amb coses als cabells. I jo amb pijama, quina vergonya! Però la mama que sempre va preparada portava un vestit molt bonic i me'l va posar sobre una camilla com la que té la metgessa. Quan vàrem tornar a l'habitació amb senyores, què em trobo? La tieta Montse amb unes tissores sobre el cap del papa. Noooooooo!!!!! però què fa? Ufff, sort que la mama ja m'ho explicava: la tieta és perruquera i talla els cabells de la gent. Quan va haver acabat de posar més guapo al papa jo ja em preparava per marxar i em trobo de cop i volta embolicada en un superpitet amb gossets i cap per avall. I vinga moure el cap per veure què passava, però només sentia "tris, tras, tris, tras". La tieta m'estava tallant el poc pèl que tinc!

dilluns, 13 d’abril del 2009

A la boca del llop

Ahir varen venir a berenar la meva cosineta Clàudia i el meu cosinet Gerard amb el tiet Jordi i la tieta Pili.
En Gerard va menjar papilla de fruita, però es devia quedar amb una mica de gana perque primer va intentar llepar-me les manetes, però després va llençar-se amb la boca ben oberta i les seves dues dentetes contra el meu peu. Si no us ho creieu podeu veure-ho en aquest vídeo. Sort que la mama i la Clàudia em protegien, si no ja seria a la panxa del llop Gerard.

divendres, 10 d’abril del 2009

Quin gran descobriment!


A mi m'agrada anar a dormir xumant una mica, però tan bon punt tanco els ulls deixo anar la pipa. De vegades, però, és una falsa alarma i torno a obrir els ulls perque la son encara no ha acabat d'arribar i, és clar, necessito una altra vegada el xumet. Així que he de cridar al papa o a la mama per a que me'l tornin a donar. Però, sabeu què? he fet un gran descobriment. Puc deixar anar la pipa de tal manera que només obrint la boca una miqueta puc tornar a recuperar-la. Nens i nenes feu córrer la veu, és un gran descobriment!

dimecres, 8 d’abril del 2009

Quin riure


Em diuen que sóc una nena molt riallera, però és que tot fa molta gràcia. La mama, el papa, les iaies, els tiets i tietes, les infermeres,... tothom se'm posa davant i fa carotes i parlen d'una forma molt estranya, em diuen gue, gu. No us podeu imaginar quin ridícul que fan i quin fart de riure que em faig jo quan els veig.

Per cert, he descobert les meves mans i m'agraden molt. Me les miro i me les miro, fins que penso i si me les poso a la boqueta, quin gust tindran?. Però no hi puc ficar el puny sencer, quina llauna!

dissabte, 28 de març del 2009

A traïció!




El dissabte passat vaig fer 2 mesos, així que el divendres em va tocar passar la revisió. La doctora diu que estic creixent molt i molt bé. Sóc llarga com un dia sense pa, 56 cm. i peso 4,650 Kg. Com la primera vegada, em varen treure la roba i vinga gira cap aquí i cap allà i mou els braços i el cap, ufff què cansat això de fer gimnàs davant d'aquesta senyora. Però jo tan tranquil·la, un "ue" i ja està. Es que m'agrada que em remenin.

I quan ja creia que s'havia acabat tot em diuen que passi a una altra sala per veure a la infermera. I resulta que no era ni la Pilar ni la Carme, no la coneixia de res i, és clar, em vaig posar a plorar. Però no em feia res i li va dir a la mama que em donés el menjar si tenia gana. I jo tant tranquil·la, mama que mamaràs i de cop i volta... zas! sento una punxada a la cuixa i veig a la infermera amb una xeringa a la mà. I com que feia mal vaig tornar a concentrar-me en el menjar i un altre cop... nyaca, una punxada a l'altra cuixa. Resulta que donar-me el menjar era una estratègia per posar-me les vacunes dels dos mesos a traïció i que amb l'efecte sorpresa no protestés tant. Però jo m'he gravat la cara de la infermera i la propera vegada no m'enredarà, no!

dijous, 26 de març del 2009

A qui m'assemblo?


Tothom em pregunta a qui m'assemblo. Alguns diuen que a la meva mama quan arrufo el front, la iaia Fina i la tieta Nieves diuen que al meu papa quan faig ganyotes amb la boca, altres diuen que no ho saben veure....

Doncs mireu aquesta foto. Resulta que no és una foto meva en blanc i negre, no, no! És una foto del papa amb la yaya Angelita (per cert, li diré mamie com els meus cosinets de França perque li agrada més que yaya). Ara sí que no hi ha dubtes d'aquí m'assemblo més.

Tota una setmana d'emocions


Fa un parell de diumenges que em varen venir a visitar un nen i una nena molt macos, en Teo i l'Andere. Mentre els seus papes, la Marta i en Teo, dinaven amb el papa i la mama l'Andere i en Teo varen jugar molta estona amb el meu gimnàs i jo vaig fer una bona dormideta perque al matí havíem anat a passejar per Cardedeu. Em varen regalar una coseta per quan sigui més grandeta, un joc de plats, coberts i un biberó que em podré prendre jo soleta. Però em sembla que encara hauré d'esperar una mica per estrenar-lo.

El dimecres a classe de massatge infantil vaig fer una cosa que em va fer molt riure, però a la mama no tant, jejeje. Resulta que com que tots els nens ploraven (ja sabeu que les nenes són molt bones i no diuen res) jo m'hi vaig solidaritzar com sempre i la mama em va agafar a coll. Amb els esforços i una mica per efecte del massatge se'm va escapar una miqueta de caqueta al braç de la mama. Fins aquí res, només una anècdota. Però una mica més endavant la mama em va tornar agafar a coll i BUUUUUMMMMM!!!!! es va produir una explosió al meu culitu, la caca va sortir tota disparada cap a la banda dreta... al terra, sobre el pot d'oli per massatges, sobre la tovallola, el braç de la mama, la seva panxolina, el pantaló. Segur que no s'imaginaven que d'un culet tant petitonet en podia sortir tanta cacona! La mama va trigar moooolta estona a netejar-ho tot. Sort que no hi havia cap nen ni nena al nostre costat dret! A que sóc dolentota?

El divendres vaig anar a visitar als cosinets de la mama, la Mireia i l'Eloi, quan varen sortir de l'escola i també vaig conèixer a la tieta Mª Angels. Però jo el que volia era anar de passeig i vaig estar plorant toooota l'estona.

I el dissabte vaig anar d'excursió molt i molt lluny, allà on parlen com els cosinets Marcelo i Marilu, perque havien operat al tio Juan del papa i el varen anar a visitar a l'hospital. Primer vàrem anar a casa seva a Sant Feliu d'Avall per dinar amb la tieta Cocota i després a l'hospital que era a Perpinyà. Però com que en Bernat i jo som petitons i als hospitals hi ha molts microbis (que es veu que són unes cuques tant i tant petites que no les podem veure) ens vàrem quedar fora amb la tieta Nieves. I de tornada cap a casa vàrem parar a l'aeroport de Girona per saludar un moment a la tieta Pili que acabava d'arribar de Londres on viu amb el tiet Luis i les seves nenes, l'Emilie i la Lea. Em va agradar molt veure la tieta Pili encara només fossin dos minuts, perque només l'havia pogut veure quan el papa parla amb ella per l'ordinador.

Bé i aquí s'acaben totes les peripècies de la setmana passada. Quantes emocions noves!!!