Com peixet a l'aigua

El dilluns va ser un dia mooooolt intens. La mama em va despertar abans que se m'acabés la soneta i després de menjar vàrem sortir corrents cap a Granollers. Com que arribàvem amb el temps molt just a la visita no va treure el cotxet de dins del cotxe, així que em va portar a coll per tot l'Hospital: del mostrador a la consulta, de la consulta al mostrador de recepció i d'aquí al de radiologia, després seguint una línia groga fins una sala molt estranya on la mama es va posar un davantal blau, un altre cop a la consulta i de nou a recepció i torna cap a la recepció de radiologia i per fi al cotxe. I quan ja creia que anàvem a casa, resulta que la mama passa de llarg la porta! i on acabo? doncs a un lloc nou que no coneixia de res.

Pel camí ens vàrem trobar l'Arnau i la seva mama i a l'arribar hi havia l'Eric també amb la seva mama. I de cop i volta miro cap a un costat i veig una peixera amb els meus amiguets: la Martina, l'Adrià, en Martí, l'Àlex,... Ah, és veritat, la mama feia dies que em deia que aniríem a la piscina i poca estona després ja em veieu a mi dins de l'aigua amb bolquers i tot. Ole, ole amb el que m'agrada a mi la banyera i aquesta era molt i molt gran. Vaig fer el caballet, passejava amb el culete que flotava i fins i tot vaig anar per sota l'aigua. Però de cop i volta ja tornava a ser fora. Aix, tant bé que m'ho estava passant. I sabeu qui em vigilava des de fora? el meu papa!

Però el dia encara no s'havia acabat i després de dinar, torna una altra vegada al cotxe i cap a casa de la tieta Ruth a Barcelona. Jo ja fa dies que ho vaig dir, en passarà alguna de grossa. Però vaja, estava tant cansada que vaig dormir toooooootaaaa la tarda.

Fotos de la piscina

Uns dies fora de casa

Aquest cap de setmana ha estat especial. El divendres quan em vaig llevar el papa encara era a casa, es veu que era festa. Hi havia alguna altra cosa estranya, tot era moviment, la mama i el papa preparaven motxilles amb roba seva i... també meva! A més el dimecres la mama va comprar una banyera inflable. No entenia perquè, jo ja en tinc una. Abans del migdia em vaig trobar amb tot de trastos dins de la furgoneta i apa cap a fer carretera. El papa em va explicar que anàvem cap a Berga, on ens trobaríem amb el tiet David i un grup de senyors i senyores del club de vol lliure de Ceret. També em va dir que abans d'arribar a Berga pararíem a Bellmunt per volar una miqueta, perque es veu que el divendres el temps no era prou bo a Berga.

Una estoneta després vàrem arribar a Bellmunt, que és una muntanyeta prop de Torelló. I allà hi havia una colla de parapentistes i jo vinga buscar al tiet David, però no el trobava. De cop varen assenyalar cap amunt i és que el tiet s'estava ficant dins d'un núvol molt lleig. Mentre jo menjava el papa va volar, però teníem la ràdio posada perque ens pugués parlar. Això està bé, però el papa no l'havia connectada. De cop vàrem sentir que hi havia un parapent que havia "fet una frontal" (sí, sí, parlen així d'estrany) i que havia caigut sobre un arbre. No sabien qui era, però volien el telèfon del papa per saber si era ell. Uns minuts més tard uns nois ens varen venir a buscar per explicar-nos que el papa estava penjat com un fuet d'un arbre, però que estava bé. Així que la mama va agafar la furgoneta i el vàrem anar a buscar. Quan vàrem arribar el papa i en Juan estaven dalt de dos arbres serrant branques per treure la vela. Quan li varen preguntar si estava ferit va dir que sí... a l'amor propi, que no sé ben bé que és. Un cop despenjat el parapent va pujar al cotxe i cap a Berga falta gent. Però encara vàrem fer una altra parada perque es veu que l'Aldrich havia aterrat molt lluny i uns senyors molt amables el varen portar en cotxe fins on érem nosaltres.

Finalment vàrem arribar a Berga, vaja, no bén bé, perque en realitat el poble on estàvem es diu Avià. Allà hi ha una senyora que es diu Teresa que lloga habitacions per dormir i en té un munt perque érem més de 15 ocellets. Com que al restaurant hi havia molt soroll la mama va agafar un entrepà per sopar a l'habitació. Així vàrem poder estar les dues molt tranquil·letes rient i jugant amb la meva granoteta. Va preparar un llit nou molt baixet i amb una reixa al costat per poder-la veure i no tenir por (és que tot era molt diferent i lluny de casa). Però s'hi dormia molt bé en aquest llit amb el matalàs que ens va deixar la iaia Fina i la manteta del tiet Marc quan era petit.

Al matí, després d'un bany a la nova banyera i un bon esmorzar ja tornava a ser a la furgoneta, camí de la Figuerassa per que tots aquest ocellots sense ales puguessin volar. Sabeu què? tots parlaven molt estrany i el papa deia unes coses... "está achinchetao", "fer campa", "avui está flotón", no entenia res. Amb nosaltres varen pujar uns companys de feina del papa, en Diego i la Belén. En Diego volia fer un vol biplaça amb el papa, però al final el va fer amb el tiet David. Millor! així vaig estar molta més estona amb el meu papa. A la tarda varen anar a volar a un lloc que en diuen la "segona Maria" i allà vaig estar esperant que s'enlairessin els paparents sota l'atenta mirada de tres vedelletes. Li tocava fer el vol biplaça a la Belén, però al final no va poder ser. Així que hauran de tornar un altre dia.

I el diumenge tornem-hi, un alre cop cap a la Figuerassa. I després de dinar cap a casa, que bé!!! M'ho he passat molt bé tots aquests dies però ja tenia ganes de tornar a caseta. Abans de marxar quan ens acomiadàvem del tiet i els seus companys, en Jean Gallart m'ha dit que tenia cara de parapentista, jejeje... però encara sóc molt petitoneta per poder volar amb el papa.

Plataforma antibiberons

El barri de l'estalvi, on visc, està en peu de guerra amb l'Ajuntament, perque no els agraden les obres de millora del carrer i tots els terrats tenen llençols penjats amb lemes de protesta. Doncs jo també m'he decidit a manifestar-me i penjaré un cartell al meu terrat que digui "NO VOLEM BIBERONS".

Sé que de petita n'havia pres de biberons, però ara fa temps que m'he acostumat a la bona vida i a veure lleteta calentoneta de la mama que és molt més suau que una goma. Sembla mentida que els papes no ho entenguin! Ara us explicaré que em va fer la dolenta de la mama la setmana passada. El dijous a mig matí em va portar a casa de la tieta Ruth i després de donar-me el menjar va desaparèixer, tal i com ho sentiu, em va abandonar allà. Que jo me l'estimo molt a la tieta, però passava l'estona i la mama no tornava. Vaig plorar i plorar, perque sempre que ploro ella ve a fer-me petonets, però res, ni rastre de la mama. Fins que vaig caure rendida de tant esforç i em vaig adormir. I quan em vaig despertar tenia ganota, així que vaig tornar a cridar a la mama però no venia, i en comptes d'ella va aparèixer una cosa freda a la meva boca. Ecs! i jo vinga plorar i plorar i cridar a la mama i res. Quina desesperació, però al final va aparèixer. Bé!, no m'havia abandonat i vaig poder menjar la mar de bé.

Doncs no n'han tingut prou amb aquesta tortura que tant ella com el papa s'han passat tot el cap de setmana intentant donar-me biberons. Com els hi he de dir que no m'agraden. No sé a què ve aquesta tossuderia, m'ensumo que d'aquí a poc en passarà alguna...

Una presa de pèl

El dissabte al matí dormia tan tranquil·la al llitet dels papes somiant amb els angelets, quan de cop i volta obro els ulls i em desperto a un lloc que no havia vist mai. I qui em trobo allà? a la tieta Montse i una colla de senyores amb coses als cabells. I jo amb pijama, quina vergonya! Però la mama que sempre va preparada portava un vestit molt bonic i me'l va posar sobre una camilla com la que té la metgessa. Quan vàrem tornar a l'habitació amb senyores, què em trobo? La tieta Montse amb unes tissores sobre el cap del papa. Noooooooo!!!!! però què fa? Ufff, sort que la mama ja m'ho explicava: la tieta és perruquera i talla els cabells de la gent. Quan va haver acabat de posar més guapo al papa jo ja em preparava per marxar i em trobo de cop i volta embolicada en un superpitet amb gossets i cap per avall. I vinga moure el cap per veure què passava, però només sentia "tris, tras, tris, tras". La tieta m'estava tallant el poc pèl que tinc!

A la boca del llop

Ahir varen venir a berenar la meva cosineta Clàudia i el meu cosinet Gerard amb el tiet Jordi i la tieta Pili.
En Gerard va menjar papilla de fruita, però es devia quedar amb una mica de gana perque primer va intentar llepar-me les manetes, però després va llençar-se amb la boca ben oberta i les seves dues dentetes contra el meu peu. Si no us ho creieu podeu veure-ho en aquest vídeo. Sort que la mama i la Clàudia em protegien, si no ja seria a la panxa del llop Gerard.

Quin gran descobriment!

A mi m'agrada anar a dormir xumant una mica, però tan bon punt tanco els ulls deixo anar la pipa. De vegades, però, és una falsa alarma i torno a obrir els ulls perque la son encara no ha acabat d'arribar i, és clar, necessito una altra vegada el xumet. Així que he de cridar al papa o a la mama per a que me'l tornin a donar. Però, sabeu què? he fet un gran descobriment. Puc deixar anar la pipa de tal manera que només obrint la boca una miqueta puc tornar a recuperar-la. Nens i nenes feu córrer la veu, és un gran descobriment!

Quin riure

Em diuen que sóc una nena molt riallera, però és que tot fa molta gràcia. La mama, el papa, les iaies, els tiets i tietes, les infermeres,... tothom se'm posa davant i fa carotes i parlen d'una forma molt estranya, em diuen gue, gu. No us podeu imaginar quin ridícul que fan i quin fart de riure que em faig jo quan els veig.

Per cert, he descobert les meves mans i m'agraden molt. Me les miro i me les miro, fins que penso i si me les poso a la boqueta, quin gust tindran?. Però no hi puc ficar el puny sencer, quina llauna!