Quants cosinets!!!

Hola,

el diumenge vaig conèixer tota una colla de cosinets de la mama i meus. Són els cosinets de Pineda i la tieta Roser.

Jo tenia molta soneta, perque m'acabava d'adormir, així que no em vaig assabentar de res fins que només quedaven a casa en Josep Maria, la Silvia, en Jan i la tieta Roser. Però la mama em va explicar que els trapelles de'n Pau i en Roger es penjaven del moisés per conèixer-me. Aquests dos petitons varen néixer el mateix dia, quines concidències, oi?

Em varen portar molts regalets, com un gimnàs que ja he estrenat. És molt divertit, tot i que encara sóc petitoneta i no puc fer gaires coses, però ja veureu quan creixi més i em pugui agafar de totes aquestes cosetes que pengen per aquí.

Si aneu mirant a l'entrada de les meves primeres fotos veureu tot l'àlbum actualitzat.

Per cert, avui hem tornat a pesar i m'he engreixat una miqueta. La infermera m'ha dit que estic creixent molt i molt bé. Ja era hora!!!

Xap xap

Hola,

aquest matí he fet xap xap per primera vegada. Hem estrenat la banyera que em van regalar el tiet Jordi i la tieta Pili.

Primer no sabia ben bé què passava, m'han tret tota la roba, però no era al canviador de sempre, sino que erem a una altra habitació més calentoneta i petitona. I de cop i volta em trobo dins d'un líquid calentonet, com quan era dins la panxa de la mama. Quin gustet. Al principi he posat cara de sorpresa, perque no sabia ben bé què passava. La mama em passava una cosa suau pel cos, com quan em rentava com a les gatetes, però ara dins d'això que en diuen aigua. I a més feia molt bona oloreta... els papes m'han explicat que era el sabonet que els Reis em varen portar a casa dels tiets Raül i Montse.
Però la cara de sorpresa ha durat poc. Uns minuts més tard ja era com un peixet i em deixava flotar, ben agafada pel braç de la mama. Però totes les coses bones s'acaben així que m'han tret de la banyera i m'han eixugat. Però encara hi havia una sorpresa més: el papa m'ha posat una cremeta per tot el cos que feia tan bona olor com el sabonet. Ummm que neta i relaxada que he quedat al final.

Ho repetirem demà?

...i la lleteta?

Hola,

fa dies que no us explico res. Aquesta setmana han passat algunes cosetes.

El dilluns mentre la mama em rentava com a les gatetes em va caure aquest cordonet que em penja al mig de la panxolina. Sort, perque em molestava una miqueta. Així que la mama em va explicar que el dimecres ja podríem banyar de veritat i no com fins ara.

I com podeu veure a la foto, el papa i la mama m'han donat una cosa que em poso a la boca i que s'assembla al biberó, però... sabeu què?... no en surt ni una gota de lleteta. I jo vinga xuclar i xuclar com una desesperada, però res de res!!!! Mira que són dolents el papa i la mama.

I ahir vàrem anar a veure a la Pilar, la infermera que em pesa. Doncs resulta que he crescut de llarg, ja faig 49,5 cm., però no peso prou. Des del dimecres de la setmana passada només faig 20 grms. més i, és clar, no és suficient per la meva llargada. Així que ara em desperten cada dues hores per a menjar i el divendres hi hauré de tornar per veure si dóna resultat. La veritat no ho entenc perque jo no paro de xuclar. I això de llevar-me cada dues hores tampoc m'acaba d'agradar perque sóc una mica dormilega. A la mama li costa molt despertar-me quan tinc tanta soneta.

M'oblidava explicar-vos que el diumenge passat vaig conèixer la tia Cocota i el tiet Juan del papa. També viuen a França com els meus cosinets Marilou i Marcelo. L'Ajuntament de Cardedeu també m'ha donat la benvinguda al poble amb un regalet: el pitet i un conte del Follet Verdet, el superheroi cardedeuenc.

Aviat us explicaré com ha anat el meu primer bany!!!

Aujourdhui c'est demain

Hola,

sí, sí avui és demà, tal i com ho sentiu. Ahir va ser un dia molt esgotador (a la foto podeu veure com estàvem el papa i jo al vespre).

Al matí vàrem estar-nos una hora al CAP(la mama dues perque tenia una visita abans que jo arribés). Primer visitant la Pilar, la infermera de pediatria que em va pesar i va explicar als papes un munt de coses. Per a que diguin que els nadons no venim amb llibre d'instruccions. Aquesta era la visita més esperada de la setmana perque m'havia aprimat molt a l'Hospital, però ja us he dit que continuu sent una bona nena i he arribat als 3030 grams. Quina cara de felicitat que feien els papes! Després tota despulladeta em varen fer passar a una altra habitació on ens esperava la Dra. Rubio. Mmmmm.... amb una veu molt dolceta em va fer fer gimnàs, però no m'agrada gens perque em remena molt i fa una mica de pupa. Això de la veu dolceta segur que era per despistar...

I a la tarda em varen venir a visitar els meus cosinets de Perpinyà, el tiet David i la tieta Laurence. I ara entendreu perquè "Aujourdhui c'est demain". Resulta que aquests cosinets que parlen diferent que el papa i la mama, no varen poder venir a conèixer-me el cap de setmana per culpa del vent. Perque si aquí bufava fort, imagineu-vos a Perpinyà i a Portbou amb la tramuntana. I la Marilou tenia tantes ganes de veure'm que cada dia li deien que "demà, demà" i és clar va arribar el dia... Només llevar-se va dir-li a la seva mama: Avui és demà!!!! Mai havia estat tant ben vigilada, cada 2 minuts venia al meu moisés per veure si encara dormia i em cantava la cançó del "Petit Papa Noël". Ufff, quin terratrèmol de cosineta, sort que el seu germanet Marcelo és molt més tranquil. La Marilou em va regalar un dels seus ossets per a que cada dia m'enrecordi d'ella, ja que viu molt lluny d'aquí i no ens podem veure sovint.

I aprofitant que havien vingut aquests cosinets de tant lluny, també va tornar a visitar-me el meu cosinet Bernat i la seva mama Ruth, la yaya Angelita i la tieta Nieves. Un munt de gent!

Hem arribat a casa

Hola,

fa uns dies que no us deia res perque he estat molt enfeinada fent anar de bòlit als papes.
Primer era molt bona nena, fins i tot m'havien de despertar cada tres hores per a menjar perque jo no me n'enrecordava. Però tot d'una vaig començar a demanar teca cada hora i només m'adormia amb alguna coseta a la boca. Al matí següent quan va passar la senyora que em remena de dalt a baix, diu als papes que he perdut massa pes i que necessitaré un complement. Però si jo no paro de menjar! Així que apa, cada dues horetes menjar de la mama i una lleteta amb una xeringa (que us he de dir que no m'agrada gens!). Però com que no he deixat de ser una bona nena del tot, a la nit ja pesava 60 grms. més i al matí 200. Així que va tornar a passar aquella senyora que em fa fer gimnàs i ens va donar permís per marxar cap a casa (que no sé ben bé què vol dir, però el papa i la mama varen semblar molt contents quan varen sentir aquesta paraula: casa).

El que també ha tingut entretinguts al papa i la mama ha estat el vent. Tota la nit bufant i al matí des de la finestra podíem veure arbres a terra, un toldo que havia anat a parar a la finestra del primer pis de l'hospital, una teulada d'uralita a sobre d'un cotxe... El papa va marxa un moment a aquest lloc que en diuen casa i quan va tornar ens va explicar que la carretera de Cardedeu a Granollers estava tallada perque hi havia arbres al mig.

I a les tres de la tarda.... arriba el moment que els papes esperaven: tornen cap a casa! I de cop i volta em trobo vestida amb un abric blanc que em va gran, amb un gorro que té orelletes. I després em lliguen a dins d'una cadireta... potser sí que es pensen que sortiré voltant! Però no s'hi estava tant malament perque jo vaig dormir tot el camí. Uns minuts més tard erem a un lloc nou, però vàrem haver de pujar moltes escales abans d'arribar-hi, sort que a mi em portava el papa... però la pobreta mama va arribar una estona més tard, mira que és lenta!

I finalment, he conegut la meva caseta, el meu llit on puc dormir vigilada pel gosset que em va regalar la cosineta Mireia i tota la resta de bestioles que ens han regalat els amiguets dels papes.

Bé, em sembla que m'agrada això de casa!!!!!

Les primeres fotos

Ja podeu veure les meves primeres fotos...
Paciencia, en vindran mes...

Fotos

Ja soc aquiii!!!!

Hola a tothom. Ja sóc aquí, he arribat a les 9 i 4 minuts d'aquest matí. Només néixer les infermeres ja em deien princesa.
He pesat 2 quilets 920 grams i faig 47 cm de llargada. De moments els papes diuen que em porto molt i molt bé. Aquesta tarda mentre una senyora ens feia proves tots els altres nens ploraven i ploraven, mentre jo m'ho mirava tot divertida.
Aquí fora hi fa una mica de fred, per això m'agrada ser al llit amb la mama, ben calentoneta.
Per cert, com que la mama no es pot moure, el papa ha fet les seves primeres pràctiques de canvi de bolquers, mentre els tiets i la iaia el miraven atentament.
Avui estic coneixent a molta gent: la iaia Fina i l'avi, la iaia Angelita, els tiets Ruth, Jose, Juan Manuel, Nieves, Raül i la tieta Montse i el meu cosinet Bernat.