Visca la República independent de l'Ona

Sí, sí, sóc independent. Ja no necessito ni al papa i ni a la mama per menjar, ni per banyar-me a la piscina. Tinc un super flotador que ens va aconseguir la Raquel d'una revista i que va molt i molt bé. A més hem descobert, tard però ja sabem on és, la piscina més millor del món. Mireu al vídeo com vaig piscines, i els tontets dels papes vinga cridar-me per que vagi amb ells. Si, si... que s'ho creuen, ara que puc anar soleta amunt i avall. És la piscina de Llinars i m'agrada molt perque té poqueta aigua i hi ha molta gespa amb ombra. A més hi he fet molts amiguets i amiguetes, perque com que sóc de les més petitonetes de la piscina tots volen venir a jugar amb mi. La mama m'ha dit que l'any que ve hi podrem anar en bicicleta perque hi ha un carril bici fins allà i és un camí molt tranquil·let.

Com m'agrada la verdureta

Doncs, al principi menjar amb cullera no m'agradava gaire. Vaja, no en sabia. Però un cop n'he après... Uns dies després de la fruiteta, la mama em va donar cereals que són molt dolcets i em deixen la panxolina plena per dormir molt i molt bé. I el dia que vaig fer 6 mesos em varen donar una cosa molt diferent, verdureta! i sabeu... és molt més bona que la fruita i els cereals. No em canso mai d'obrir la boca per demanar més i més verdureta. Fins i tot hi ha hagut algun moment que he hagut d'agafar la cullera pel mànec per poder menjar jo soleta, ja que els papes no me'n volien donar més. M'agradaria menjar-ne a totes hores, de verdureta, per això quan em volen donar fruita a la tarda jo tanco la boca ben fort per que no pugui entrar. Però el papa m'enganya amb el biberó per a que l'obri i aprofiten per posar-hi a dins una cullerada ben carregada. I ara la mama n'ha après del papa i m'enganya amb un trosset de melonet ben fresquet. Són més dolents els meus papes!!

N'ha estat capaç

Doncs, sí, la mama n'ha estat capaç. El dia després de donar-me fruiteta i veure que no en sabia gaire de menjar amb cullera, va tornar a preparar-ne un plat ben ple. Era una mica més dolceta, ho reconeixo, però jo ja li vaig dir que no el dia abans.

Així que la mama es posa davant amb el platàs a la mà i comença posar-me una cullerada dins la boca i jo... cap a fora... i ella cap a dins... i jo cap a fora... i ella cap a dins...i jo amb el meu millor somriure obria molt la boca però un cop a dins... cap a fora i així una bona estona. Però, sabeu qui va guanyar? No? Doncs mireu aquesta foto, jejejeje.

Què és això?

Ahir a la tarda, quan em tocava menjar la meva lleteta, vaig començar a veure un moviment una mica estrany. La mama, en comptes d'agafar-me, va entrar a la cuina. Una estona després se sentia sorollet i ella que no sortia. De cop el papa m'agafa i em posa un pitet que diu "Pare en Pràctiques" i m'asseu a l'hamaca. Eps, que està passant, tu no tens lleteta i no veig el biberó!

De cop apareix la mama amb un dels platets que em varen regalar la Marta i en Teo i una cullera. Ui, ui! Uns segons més tard em trobo la cullera dins de la boca amb una cosa que tenia un gust molt estrany. Ecs! Com que no m'acabava d'agradar ho vaig treure cap a fora de la boca. Doncs, sabeu que va fer la mama? Ho va recollir amb la cullera del voltant de la meva boca i altre cop cap a dins. Serà dolenta! i una altra vegada una cullera plena. Que no mama, que no m'agrada! Jo vinga cap a fora! i així vàrem estar negociant una bona estona, fins que vaig guanyar jo i vaig poder veure la meva lleteta! Què s'ha pensat!

Em sembla que em va dir que avui ho tornaríem a provar amb alguna variació. No serà capaç!

Ja fa un mes!

Ja fa un mes que cada dia és igual:

Cada matí sona el despertador a les 6, però no li faig cas, i sento a la mama que es lleva fent tentines per anar cap a la dutxa. Quan ja fa bona oloreta i està fresqueta em desperta poc a poquet i em toca a mi anar amb el culet ben net. I després bé el millor, a menjar!
I a partir d'aquí comencen les presses. Mentre jo estic fent el ronso al llit, la mama i el papa vinga amunt i avall vestint-se, acabant de preparar la bossa amb les meves coses, la seva bossa per treure llet durant el dia, les carmanyoles amb el dinar,... i de cop em trobo dins de la motxilla baixant les escales. I uns minuts més tard ja som a dins del cotxe camí de Barcelona a casa de la tieta.

Quan arribo a casa de la tieta ja puc descansar, però és clar, de tantes presses i el camí fins a Barcelona,... em ve ganota, així que demano el biberó. Després anem a portar al cosinet Bernat a l'escola i a fer compres, al migdia l'anem a recollir, el tornem a portar i a la tarda un altre cop l'anem a buscar.
I finalment, arriba el moment: la mama apareix per la porta amb el menjar de veritat! s'han acabat els biberons fins demà! Una estona després arriba el papa, recollim totes les bosses i marxem en cotxe cap a casa.
Quan arribem a casa, mentre la mama prepara el dinar del dia següent i el sopar, el papa em banya. Quan estic ben fresqueta, menjo i la mama em porta a dormir. Ummm que bé que s'hi està al llit dels papes!
I al matí següent: repetim!

Però hi ha dos dies que són diferents. Es diuen dissabte i diumenge, perque cada dia té un nom. Aquests dies em puc llevar a l'hora que vull, o sigui quan se m'acaba la soneta, i després d'esmorzar ens quedem a casa tranquil·lets, el papa, la mama i jo!!!!

M'han tornat a enredar!

El divendres a la tarda la mama em va portar a veure a la Pilar, la meva infermera. Ella sempre m'havia pesat i mesurat i em deia cosetes molt boniques, així que jo estava la mar de tranquil·la.
Quan vàrem entrar no em va fer despullar, que estrany!, perque la Pilar volia explicar una cosa a la mama i potser després, si jo plorava, seria més complicat. Però no entenia per què hauria de plorar només per pesar-me, quines coses té la Pilar!!!! I va arribar l'hora de treure la robeta i posar a la balança, que feia molt riure perque la Pilar em recordava que quan era un bolet petitonet semblava que no vulgués engreixar-me. Doncs, ara sí! Ja faig 62 cm. de llarg i 6 kg. i 300 grams!!!!! I això que la matí havia fet tanta i tanta caca que va acabar sobre l'hamaca i en un bassal a terra de casa de la tieta. Us imagineu si m'arriben a pesar abans!!!! Jejejeje
I llavors la Pilar li diu a la mama que encara no em vesteixi del tot, que només em posi la camisa. Però si allà dins no hi feia calor com al carrer!? I la mama em dóna el menjar, però si no tinc gana mama!!! i abans de poder entendre què estava passant... NYACA!... una punxada a la cuixa. La veritat és que aquesta vegada em va agafar tant de sorpresa que no em vaig ni queixar. La Pilar tota contenta ho va escriure en un paper. Ara sé perque es pensaven que ploria i no li podrien explicar a la mama com fer-me les farinetes. Però ara ja sé que la Pilar també és una traïdora, mmmmm.

M'ho ensumava...

...que en passaria alguna de grossa.
El dimecres passat la mama em va despertar molt aviat, tant que encara era fosc. Mig adormida vaig menjar i després només sentia que corredisses i els papes molt atrafegats. Una estona més tard, era dins del cotxe amb tot de bosses, el papa i la mama. Anàvem a casa de la tieta Ruth. La mama em va fer un petó i ja no la vaig veure més, així que jo la vaig cridar com ho faig sempre que vull que vingui, però res de res, allà només hi havia la tieta i el meu cosinet Bernat. I jo vinga plorar i plorar per que vingués la mama i ella sense aparèixer. Passada una estona, després d'acompanyar a en Bernat a un lloc que en diuen escola, la tieta Ruth em va voler donar un biberó! Però, que no ho sap que no m'agraden i que a més sóc la presidenta de la Plataforma antibiberons!? jo volia la mama, però ella no em sentia. Doncs, què havia de fer? dormir, perque segur que la mama hi seria quan em despertés. Però no, no hi va ser, només i havia la tieta i un altre biberó.
A les 4 de la tarda ja no vaig poder més, perque la meva panxolina feia molt soroll, així que vaig menjar amb el biberó.... quin remei. Finalment la mama va arribar a les 6. Però jo estava tant enfadada que vaig posar cara d'ofesa fent veure que ni la coneixia. Què es pensa!!! Al papa si que li vaig fer molts riures quan va arribar, perque ell no és tant dolent com la mama que em va deixar sola tot el dia.
Però no us penseu que la mamà em demanés perdó, no... resulta que el dijous i el divendres em va fer el mateix!!! i em sembla que m'hi hauré d'anar acostumant perque cada dia serà igual. Aquesta mama...