Ja fa un mes!

Ja fa un mes que cada dia és igual:

Cada matí sona el despertador a les 6, però no li faig cas, i sento a la mama que es lleva fent tentines per anar cap a la dutxa. Quan ja fa bona oloreta i està fresqueta em desperta poc a poquet i em toca a mi anar amb el culet ben net. I després bé el millor, a menjar!
I a partir d'aquí comencen les presses. Mentre jo estic fent el ronso al llit, la mama i el papa vinga amunt i avall vestint-se, acabant de preparar la bossa amb les meves coses, la seva bossa per treure llet durant el dia, les carmanyoles amb el dinar,... i de cop em trobo dins de la motxilla baixant les escales. I uns minuts més tard ja som a dins del cotxe camí de Barcelona a casa de la tieta.

Quan arribo a casa de la tieta ja puc descansar, però és clar, de tantes presses i el camí fins a Barcelona,... em ve ganota, així que demano el biberó. Després anem a portar al cosinet Bernat a l'escola i a fer compres, al migdia l'anem a recollir, el tornem a portar i a la tarda un altre cop l'anem a buscar.
I finalment, arriba el moment: la mama apareix per la porta amb el menjar de veritat! s'han acabat els biberons fins demà! Una estona després arriba el papa, recollim totes les bosses i marxem en cotxe cap a casa.
Quan arribem a casa, mentre la mama prepara el dinar del dia següent i el sopar, el papa em banya. Quan estic ben fresqueta, menjo i la mama em porta a dormir. Ummm que bé que s'hi està al llit dels papes!
I al matí següent: repetim!

Però hi ha dos dies que són diferents. Es diuen dissabte i diumenge, perque cada dia té un nom. Aquests dies em puc llevar a l'hora que vull, o sigui quan se m'acaba la soneta, i després d'esmorzar ens quedem a casa tranquil·lets, el papa, la mama i jo!!!!

M'han tornat a enredar!

El divendres a la tarda la mama em va portar a veure a la Pilar, la meva infermera. Ella sempre m'havia pesat i mesurat i em deia cosetes molt boniques, així que jo estava la mar de tranquil·la.
Quan vàrem entrar no em va fer despullar, que estrany!, perque la Pilar volia explicar una cosa a la mama i potser després, si jo plorava, seria més complicat. Però no entenia per què hauria de plorar només per pesar-me, quines coses té la Pilar!!!! I va arribar l'hora de treure la robeta i posar a la balança, que feia molt riure perque la Pilar em recordava que quan era un bolet petitonet semblava que no vulgués engreixar-me. Doncs, ara sí! Ja faig 62 cm. de llarg i 6 kg. i 300 grams!!!!! I això que la matí havia fet tanta i tanta caca que va acabar sobre l'hamaca i en un bassal a terra de casa de la tieta. Us imagineu si m'arriben a pesar abans!!!! Jejejeje
I llavors la Pilar li diu a la mama que encara no em vesteixi del tot, que només em posi la camisa. Però si allà dins no hi feia calor com al carrer!? I la mama em dóna el menjar, però si no tinc gana mama!!! i abans de poder entendre què estava passant... NYACA!... una punxada a la cuixa. La veritat és que aquesta vegada em va agafar tant de sorpresa que no em vaig ni queixar. La Pilar tota contenta ho va escriure en un paper. Ara sé perque es pensaven que ploria i no li podrien explicar a la mama com fer-me les farinetes. Però ara ja sé que la Pilar també és una traïdora, mmmmm.

M'ho ensumava...

...que en passaria alguna de grossa.
El dimecres passat la mama em va despertar molt aviat, tant que encara era fosc. Mig adormida vaig menjar i després només sentia que corredisses i els papes molt atrafegats. Una estona més tard, era dins del cotxe amb tot de bosses, el papa i la mama. Anàvem a casa de la tieta Ruth. La mama em va fer un petó i ja no la vaig veure més, així que jo la vaig cridar com ho faig sempre que vull que vingui, però res de res, allà només hi havia la tieta i el meu cosinet Bernat. I jo vinga plorar i plorar per que vingués la mama i ella sense aparèixer. Passada una estona, després d'acompanyar a en Bernat a un lloc que en diuen escola, la tieta Ruth em va voler donar un biberó! Però, que no ho sap que no m'agraden i que a més sóc la presidenta de la Plataforma antibiberons!? jo volia la mama, però ella no em sentia. Doncs, què havia de fer? dormir, perque segur que la mama hi seria quan em despertés. Però no, no hi va ser, només i havia la tieta i un altre biberó.
A les 4 de la tarda ja no vaig poder més, perque la meva panxolina feia molt soroll, així que vaig menjar amb el biberó.... quin remei. Finalment la mama va arribar a les 6. Però jo estava tant enfadada que vaig posar cara d'ofesa fent veure que ni la coneixia. Què es pensa!!! Al papa si que li vaig fer molts riures quan va arribar, perque ell no és tant dolent com la mama que em va deixar sola tot el dia.
Però no us penseu que la mamà em demanés perdó, no... resulta que el dijous i el divendres em va fer el mateix!!! i em sembla que m'hi hauré d'anar acostumant perque cada dia serà igual. Aquesta mama...

Com peixet a l'aigua

El dilluns va ser un dia mooooolt intens. La mama em va despertar abans que se m'acabés la soneta i després de menjar vàrem sortir corrents cap a Granollers. Com que arribàvem amb el temps molt just a la visita no va treure el cotxet de dins del cotxe, així que em va portar a coll per tot l'Hospital: del mostrador a la consulta, de la consulta al mostrador de recepció i d'aquí al de radiologia, després seguint una línia groga fins una sala molt estranya on la mama es va posar un davantal blau, un altre cop a la consulta i de nou a recepció i torna cap a la recepció de radiologia i per fi al cotxe. I quan ja creia que anàvem a casa, resulta que la mama passa de llarg la porta! i on acabo? doncs a un lloc nou que no coneixia de res.

Pel camí ens vàrem trobar l'Arnau i la seva mama i a l'arribar hi havia l'Eric també amb la seva mama. I de cop i volta miro cap a un costat i veig una peixera amb els meus amiguets: la Martina, l'Adrià, en Martí, l'Àlex,... Ah, és veritat, la mama feia dies que em deia que aniríem a la piscina i poca estona després ja em veieu a mi dins de l'aigua amb bolquers i tot. Ole, ole amb el que m'agrada a mi la banyera i aquesta era molt i molt gran. Vaig fer el caballet, passejava amb el culete que flotava i fins i tot vaig anar per sota l'aigua. Però de cop i volta ja tornava a ser fora. Aix, tant bé que m'ho estava passant. I sabeu qui em vigilava des de fora? el meu papa!

Però el dia encara no s'havia acabat i després de dinar, torna una altra vegada al cotxe i cap a casa de la tieta Ruth a Barcelona. Jo ja fa dies que ho vaig dir, en passarà alguna de grossa. Però vaja, estava tant cansada que vaig dormir toooooootaaaa la tarda.

Fotos de la piscina

Uns dies fora de casa

Aquest cap de setmana ha estat especial. El divendres quan em vaig llevar el papa encara era a casa, es veu que era festa. Hi havia alguna altra cosa estranya, tot era moviment, la mama i el papa preparaven motxilles amb roba seva i... també meva! A més el dimecres la mama va comprar una banyera inflable. No entenia perquè, jo ja en tinc una. Abans del migdia em vaig trobar amb tot de trastos dins de la furgoneta i apa cap a fer carretera. El papa em va explicar que anàvem cap a Berga, on ens trobaríem amb el tiet David i un grup de senyors i senyores del club de vol lliure de Ceret. També em va dir que abans d'arribar a Berga pararíem a Bellmunt per volar una miqueta, perque es veu que el divendres el temps no era prou bo a Berga.

Una estoneta després vàrem arribar a Bellmunt, que és una muntanyeta prop de Torelló. I allà hi havia una colla de parapentistes i jo vinga buscar al tiet David, però no el trobava. De cop varen assenyalar cap amunt i és que el tiet s'estava ficant dins d'un núvol molt lleig. Mentre jo menjava el papa va volar, però teníem la ràdio posada perque ens pugués parlar. Això està bé, però el papa no l'havia connectada. De cop vàrem sentir que hi havia un parapent que havia "fet una frontal" (sí, sí, parlen així d'estrany) i que havia caigut sobre un arbre. No sabien qui era, però volien el telèfon del papa per saber si era ell. Uns minuts més tard uns nois ens varen venir a buscar per explicar-nos que el papa estava penjat com un fuet d'un arbre, però que estava bé. Així que la mama va agafar la furgoneta i el vàrem anar a buscar. Quan vàrem arribar el papa i en Juan estaven dalt de dos arbres serrant branques per treure la vela. Quan li varen preguntar si estava ferit va dir que sí... a l'amor propi, que no sé ben bé que és. Un cop despenjat el parapent va pujar al cotxe i cap a Berga falta gent. Però encara vàrem fer una altra parada perque es veu que l'Aldrich havia aterrat molt lluny i uns senyors molt amables el varen portar en cotxe fins on érem nosaltres.

Finalment vàrem arribar a Berga, vaja, no bén bé, perque en realitat el poble on estàvem es diu Avià. Allà hi ha una senyora que es diu Teresa que lloga habitacions per dormir i en té un munt perque érem més de 15 ocellets. Com que al restaurant hi havia molt soroll la mama va agafar un entrepà per sopar a l'habitació. Així vàrem poder estar les dues molt tranquil·letes rient i jugant amb la meva granoteta. Va preparar un llit nou molt baixet i amb una reixa al costat per poder-la veure i no tenir por (és que tot era molt diferent i lluny de casa). Però s'hi dormia molt bé en aquest llit amb el matalàs que ens va deixar la iaia Fina i la manteta del tiet Marc quan era petit.

Al matí, després d'un bany a la nova banyera i un bon esmorzar ja tornava a ser a la furgoneta, camí de la Figuerassa per que tots aquest ocellots sense ales puguessin volar. Sabeu què? tots parlaven molt estrany i el papa deia unes coses... "está achinchetao", "fer campa", "avui está flotón", no entenia res. Amb nosaltres varen pujar uns companys de feina del papa, en Diego i la Belén. En Diego volia fer un vol biplaça amb el papa, però al final el va fer amb el tiet David. Millor! així vaig estar molta més estona amb el meu papa. A la tarda varen anar a volar a un lloc que en diuen la "segona Maria" i allà vaig estar esperant que s'enlairessin els paparents sota l'atenta mirada de tres vedelletes. Li tocava fer el vol biplaça a la Belén, però al final no va poder ser. Així que hauran de tornar un altre dia.

I el diumenge tornem-hi, un alre cop cap a la Figuerassa. I després de dinar cap a casa, que bé!!! M'ho he passat molt bé tots aquests dies però ja tenia ganes de tornar a caseta. Abans de marxar quan ens acomiadàvem del tiet i els seus companys, en Jean Gallart m'ha dit que tenia cara de parapentista, jejeje... però encara sóc molt petitoneta per poder volar amb el papa.

Plataforma antibiberons

El barri de l'estalvi, on visc, està en peu de guerra amb l'Ajuntament, perque no els agraden les obres de millora del carrer i tots els terrats tenen llençols penjats amb lemes de protesta. Doncs jo també m'he decidit a manifestar-me i penjaré un cartell al meu terrat que digui "NO VOLEM BIBERONS".

Sé que de petita n'havia pres de biberons, però ara fa temps que m'he acostumat a la bona vida i a veure lleteta calentoneta de la mama que és molt més suau que una goma. Sembla mentida que els papes no ho entenguin! Ara us explicaré que em va fer la dolenta de la mama la setmana passada. El dijous a mig matí em va portar a casa de la tieta Ruth i després de donar-me el menjar va desaparèixer, tal i com ho sentiu, em va abandonar allà. Que jo me l'estimo molt a la tieta, però passava l'estona i la mama no tornava. Vaig plorar i plorar, perque sempre que ploro ella ve a fer-me petonets, però res, ni rastre de la mama. Fins que vaig caure rendida de tant esforç i em vaig adormir. I quan em vaig despertar tenia ganota, així que vaig tornar a cridar a la mama però no venia, i en comptes d'ella va aparèixer una cosa freda a la meva boca. Ecs! i jo vinga plorar i plorar i cridar a la mama i res. Quina desesperació, però al final va aparèixer. Bé!, no m'havia abandonat i vaig poder menjar la mar de bé.

Doncs no n'han tingut prou amb aquesta tortura que tant ella com el papa s'han passat tot el cap de setmana intentant donar-me biberons. Com els hi he de dir que no m'agraden. No sé a què ve aquesta tossuderia, m'ensumo que d'aquí a poc en passarà alguna...

Una presa de pèl

El dissabte al matí dormia tan tranquil·la al llitet dels papes somiant amb els angelets, quan de cop i volta obro els ulls i em desperto a un lloc que no havia vist mai. I qui em trobo allà? a la tieta Montse i una colla de senyores amb coses als cabells. I jo amb pijama, quina vergonya! Però la mama que sempre va preparada portava un vestit molt bonic i me'l va posar sobre una camilla com la que té la metgessa. Quan vàrem tornar a l'habitació amb senyores, què em trobo? La tieta Montse amb unes tissores sobre el cap del papa. Noooooooo!!!!! però què fa? Ufff, sort que la mama ja m'ho explicava: la tieta és perruquera i talla els cabells de la gent. Quan va haver acabat de posar més guapo al papa jo ja em preparava per marxar i em trobo de cop i volta embolicada en un superpitet amb gossets i cap per avall. I vinga moure el cap per veure què passava, però només sentia "tris, tras, tris, tras". La tieta m'estava tallant el poc pèl que tinc!